Schutzstaffel

Schutzstaffel

(de) SS
Lema	El meu honor és la lleialtat
Dades
Tipus	organització paramilitar Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors staffel organització militar
Camp de treball	repressió política, genocidi, guerra, opressió i contrainsurgència
Ideologia	nazisme
Història
Reemplaça	Stoßtrupp Adolf Hitler
Creació	4 abril 1925
Data de dissolució o abolició	8 maig 1945 10 octubre 1945
Activitat
Membres	800.000 (1944)
Governança corporativa
Seu	Berlín (Alemanya)
Seu	Múnic (Alemanya)
Presidència	Reichsführer
Gerent/director	Julius Schreck (1925–1926) Joseph Berchtold (1926–1927) Erhard Heiden (1927–1929) Heinrich Himmler (1929–1945) Karl Hanke (1945–1945)
Persona rellevant	Heinrich Himmler Josef Mengele Reinhard Heydrich Rudolf Höss
Òrgan de premsa	Das Schwarze Korps
Filial	Allgemeine SS Ordnungspolizei SS-Verfügungstruppe Waffen-SS Sicherheitsdienst SS-Totenkopfverbände Sicherheitspolizei SS-Ärztliche Akademie
Propietari de	Ostindustrie
Format per	SS-Hauptamt
Localització geogràfica

Les Schutzstaffel (SS; també estilitzat com , amb runes Armanen; pronunciació alemanya: [ˈʃʊtsˌʃtafl̩] "Esquadró de protecció") va ser una important organització paramilitar sota Adolf Hitler i el Partit Nazi a l'Alemanya nazi, i més tard per tota l'Europa ocupada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.

Va començar amb una petita unitat de guàrdia coneguda com Saal-Schutz ("Seguretat del Saló") formada per voluntaris del partit per proporcionar seguretat a les reunions del partit a Múnic. El 1925, Heinrich Himmler es va incorporar a la unitat, que llavors havia estat reformada i havia rebut el seu nom definitiu. Sota la seva direcció (1929–1945) va passar d'una petita formació paramilitar durant la República de Weimar a una de les organitzacions més poderoses de l'Alemanya nazi. Des del moment de l'ascens al poder del Partit Nazi fins a l'enfonsament del règim el 1945, les SS van ser la principal agència de seguretat, vigilància massiva i terrorisme d'estat a Alemanya i l'Europa ocupada per Alemanya.

Els dos grups constitutius principals van ser les Allgemeine SS (SS General) i les Waffen-SS (SS Armades). L'Allgemeine SS era responsable de fer complir la política racial de l'Alemanya nazi i la policia general, mentre que les Waffen-SS constaven de les unitats de combat de les SS, amb una lleialtat jurada a Hitler. Un tercer component de les SS, les SS-Totenkopfverbände (SS-TV ; " Unitats de la Calavera "^[1]), dirigia els camps de concentració i els camps d'extermini. Les subdivisions addicionals de les SS incloïen la Gestapo i el Sicherheitsdienst (SD). Van ser encarregats de detectar enemics reals o potencials de l'estat nazi, neutralitzar qualsevol oposició, vigilar el poble alemany pel seu compromís amb la ideologia nazi i proporcionar informació nacional i estrangera.

Les SS van ser l'organització més responsable de l'assassinat genocida d'entre 5,5 i 6 milions de jueus i milions d'altres víctimes durant l'Holocaust.^[2] Els membres de totes les seves branques van cometre crims de guerra i crims contra la humanitat durant la Segona Guerra Mundial. Les SS també participaven en empreses comercials i explotaven els presos dels camps de concentració com a mà d'obra esclava. Després de la derrota de l'Alemanya nazi, les SS i el Partit Nazi van ser jutjats pel Tribunal Militar Internacional de Nuremberg com a organitzacions criminals. Ernst Kaltenbrunner, el cap del departament principal supervivent de més alt rang de les SS, va ser declarat culpable de crims contra la humanitat als judicis de Nuremberg i penjat el 1946.