Back Serwo-Kroaties Afrikaans Idioma serbocroata AN اللغة الصربية الكرواتية Arabic صربى- كرواتى ARZ Idioma serbocroata AST Serb-xorvat dili Azerbaijani صرب-کرووات دیلی AZB Серб-хорват теле Bashkir Сербскахарвацкая мова Byelorussian Сэрбскахарвацкая мова BE-X-OLD

Serbocroat

Infotaula de família lingüísticaSerbocroat

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural, macrollengua, llengua viva i llengua pluricèntrica Modifica el valor a Wikidata
Nadius19.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aBòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Croàcia i Montenegro Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües eslaves
llengües eslaves meridionals
llengües eslaves sudoccidentals Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-1sh Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2cap valor Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3hbs Modifica el valor a Wikidata
Codi Glottologsout1528 Modifica el valor a Wikidata
Codi Linguasphere53-AAA-g Modifica el valor a Wikidata

El Serbocroat, també conegut com a bosnià-croat-montenegrin-serbi (BCMS),[1] és una llengua eslava del sud i la llengua principal de Sèrbia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro.[2] És una llengua pluricèntrica amb quatre[3] varietats estàndard mútuament intel·ligibles, a saber, serbi, croat, bosnià i montenegrí.[4][5]

Històricament, les llengües eslaves del sud van formar un continu dialectal. La convulsa història de la regió, sobretot a causa de l'expansió de l'Imperi Otomà, va donar lloc a un complex mosaic dialectal i religiós. A causa de les migracions de població, el xtokavià es va convertir en el supradialecte més estès als Balcans occidentals, envaint cap a l'oest a l'àrea dominada anteriorment pel Xacavià i el kajkavià.[6] Els bosniacs, els croats i els serbis difereixen en la religió i històricament sovint formaven part de diferents esferes culturals, tot i que grans porcions d'aquestes poblacions vivien colze a colze sota domini estranger. Durant aquest període, la llengua va ser referida amb diversos noms, com "eslau" en general, o "serbi", "croat" o "bosnià" en particular. D'una manera classicitzant, també es va denominar "il·líria".

L'estandardització del serbocroat es va iniciar a l'Acord literari de Viena de mitjans del segle XIX per escriptors i filòlegs croats i serbis, dècades abans que s'establís un estat iugoslau.[7] Des del principi, el serbi literari i el croat van mostrar lleugeres diferències, tot i que tots dos es basaven en el mateix dialecte shtokavià :l'hercegoví oriental. Al segle XX, el serbocroat va servir com a llengua franca del país de Iugoslàvia, sent l'única llengua oficial al Regne de Iugoslàvia (quan s'anomenava "serbocroat-eslovè"),[8] i després la llengua oficial de quatre de cada sis repúbliques de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. La dissolució de Iugoslàvia va influir en les actituds lingüístiques, donant lloc a la divisió ètnica i política de la identitat lingüística. Des de llavors, el bosnià també s'ha establert com a estàndard oficial a Bòsnia i Hercegovina, i continuen els esforços per codificar un estàndard montenegrí separat.

Com altres llengües eslaves del sud, el serbocroat té una fonologia relativament simple, amb el sistema comú de cinc vocals i vint-i-cinc consonants. La seva gramàtica va evolucionar a partir de l'eslau comú, amb flexió complexa, conservant set casos gramaticals en substantius, pronoms i adjectius. Els verbs presenten aspecte imperfectiu o perfectiu, amb un sistema de temps moderadament complex. El serbocroat és un idioma pro-drop amb un ordre de paraules flexible, subjecte-verb-objecte com a predeterminat. Es pot escriure en variants localitzades del llatí (alfabet llatí croat, llatí montenegrí) o ciríl·lic (ciríl·lic serbi, ciríl·lic montenegrí), i l'ortografia és altament fonètica en tots els estàndards. Malgrat les moltes similituds lingüístiques entre les varietats estàndard, cadascuna posseeix trets distintius,[9] encara que aquestes diferències segueixen sent mínimes.[10]

Àrea on es parla el serbocroat
  1. ↑ Thomas, Paul-Louis; Osipov, Vladimir. Grammaire du bosniaque, croate, monténégrin, serbe (en francès). 8. Paris: Institut d'études slaves, 2012, p. 624 (Collection de grammaires de l'Institut d'études slaves). ISBN 9782720404900. OCLC 805026664. 
  2. ↑ «Is Serbo-Croatian a language?». , 10-04-2017.
  3. ↑ Mørk, Henning. Serbokroatisk grammatik: substantivets morfologi (en danès). 1. Århus: Slavisk Institut, Århus Universitet, 2002, p. unpaginated (Preface) (Arbejdspapirer). OCLC 471591123. 
  4. ↑ «Is Serbo-Croatian a language?» (en anglès). The Economist. ISSN: 0013-0613.
  5. ↑ Šipka, Danko. Lexical layers of identity: words, meaning, and culture in the Slavic languages. New York, NY: Cambridge University Press, 2019, p. 206, 166. DOI 10.1017/9781108685795. ISBN 978-953-313-086-6. OCLC 1061308790. «Serbo-Croatian, which features four ethnic variants: Serbian, Croatian, Bosnian, and Montenegrin» 
  6. ↑ Greenberg 2004, chpt. 2. 3. The power of competing dialects
  7. ↑ Blum, 2002, p. 130–132.
  8. ↑ Busch, Birgitta. Language, Discourse and Borders in the Yugoslav Successor States. Multilingual Matters, 2004, p. 26. ISBN 978-1-85359-732-9. 
  9. ↑ Alexander, 2006, p. 379.
  10. ↑ Ćalić, 2021, In contrast with the prevalence of language-external criteria that determine attitudes about the status of Serbo-Croatian as well as about its description, attitudes to language-internal criteria show there is almost unanimous agreement that differences between the standards are minimal. Overall, 96.3 % of respondents considered Serbo-Croatian varieties to be mutually intelligible [...].

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search