Serralada dels Balcans

Serralada dels Balcans

Tipus	Serralada
Part de	Cinturó Alpídic
Localitzat a l'entitat geogràfica	serralada dels Balcans
Localització
Continent	Europa
Entitat territorial administrativa	Província de Lovetx (Bulgària)
42° 47′ 03″ N, 24° 58′ 35″ E / 42.78421°N,24.97626°E / 42.78421; 24.97626
Dades i xifres
Altitud	2.376 m
Mida	530 () km
Punt més alt	Bòtev  (2.376 m )
Material	gneis i pedra calcària
Superfície	11.596 km²

La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dona nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.^[1] Estrictament, la serralada dels Balcans s'estén per Sèrbia, Bulgària, Macedònia del Nord i Grècia. Un dels seus estreps es prolonga en direcció nord-est cap als Carpats, dels quals està separada pel Danubi. La part central, anomenada en búlgar i serbi Стара планина (Stara planinà, literalment "La vella muntanya"), té una llargària d'uns 560 km i va des Sèrbia a la mar Negra, passant per Bulgària.

La muntanya més alta de tot el conjunt, el Musala, a les muntanyes de Rila, prop de Sofia, té 2.925 metres, i la segueix l'Olimp, al nord de Grècia (2.919 m) i el Vihren, a les muntanyes de Pirin (2.914 m). La serralada de Stara Planina té com a cim culminant el Bòtev, de 2.376 metres, situat dins el Parc Nacional dels Balcans Centrals, que va ser batejat així en honor de l'heroi de la lluita contra els otomans Hristo Bòtev.

Aquesta serralada dona nom a la balcanita, un mineral rar de coure, plata, mercuri i sofre que va ser descobert a Vratza, Bulgària.^[2]

Hi ha diverses àrees protegides importants: Parc Nacional dels Balcans Centrals, Parc Natural Vrachanski Balkan, Parc Natural Bulgarka i Sinite Kamani (The Blue Stones), així com una sèrie de reserves naturals. Les muntanyes dels Balcans són notables per la seva flora i fauna. La flor de neu creix a la regió de Kozyata stena. Alguns dels paisatges més impressionants estan inclosos en el Parc Nacional dels Balcans Centrals amb penya-segats pronunciats, les cascades més altes de la península dels Balcans i una vegetació exuberant. Hi ha una sèrie de reserves naturals importants com Chuprene, Kozyata stena i altres. La majoria dels grans mamífers d'Europa habiten en la zona, inclosos l'ós bru, el llop, el senglar, l'isard i el cérvol.

Les muntanyes dels Balcans van exercir un paper enorme en la història de Bulgària des de la seva fundació l'any 681, i en el desenvolupament de la nació i el poble búlgars.