Seseo

El seseo o sigmatisme és una variació fonològica de la llengua espanyola (i també del gallec) amb la qual els fonemes /s/ i /θ/ (representats per les grafies <c> (davant <e> o <i>), <z>, i <s>) no es distingeixen, assimilant-se a la consonant fricativa alveolar sorda /s/; una variació molt semblant és el ceceo (zetacisme, més minoritari, en què el so resultant és més semblant a [θ]; ambdues variacions es contraposen a la distinció entre /s/ i la consonant fricativa dental sorda (no estrident) /θ/, distinció que ocorre en la major part dels dialectes d'Espanya peninsular i és tinguda per norma en aquest país, mentre que a Amèrica aquesta distinció no es produeix. L'aparició d'aquests fenòmens data dels segles xvi i xvii, quan hi va haver un reajustament consonàntic en la llengua.^[1]