Sistema respiratori

Esquema del sistema respiratori humà.

El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració. La funció principal del sistema respiratori és obtenir gasos del medi i transportar-los als teixits que formen l'organisme via els alvèols pulmonars, així com la posterior expulsió del cos dels gasos que no necessita.[1] Habitualment l'utilitzen per agafar oxigen de l'aire i expulsar el diòxid de carboni acumulat a l'organisme. En els peixos es realitza el mateix procés però sota l'aigua. En les plantes s'absorbeix diòxid de carboni i expulsa oxigen durant el procés de la fotosíntesi.

El sistema respiratori és responsable de fer possible el mecanisme de la respiració i, en general, es poden considerar quatre fases:

  • La inspiració o inhalació que comporta l'entrada d'aire i oxigen cap als alvèols pulmonars.
  • El procés de bescanvi d'oxigen i diòxid de carboni entre els alvèols pulmonars i la sang.
  • L'expiració o exhalació consistent en la sortida de l'aire des dels alvèols pulmonars cap a l'exterior, amb l'eliminació de diòxid de carboni.
  • Bescanvi de O₂ i CO₂ entre les cèl·lules i la sang.

Segons el tipus d'organisme varia l'espai en el que es realitza l'intercanvi, generalment entre els alvèols i els capil·lars; varia l'anatomia o estructura del sistema d'intercanvi, i la utilització fisiològica dels gasos que participen de l'intercanvi. Alguns tipus d'animals, com els insectes, tenen sistemes respiratoris amb característiques anatòmiques molt simples. En els amfibis, fins i tot en la pell té un paper fonamental en l'intercanvi de gasos. En els éssers humans i en altres mamífers, per exemple, les característiques anatòmiques del sistema respiratori són les vies respiratòries, els pulmons i els músculs respiratoris. Les molècules d'oxigen i diòxid de carboni s'intercanvien passivament, per difusió, entre els gasos extern de l'entorn i la sang. Aquest procés d'intercanvi es produeix a la regió alveolar dels pulmons.[2]

Les plantes també tenen un sistema respiratori, però la direcció d'intercanvi de gasos pot ser oposada a la dels animals. El sistema respiratori de les plantes també inclou determinades característiques anatòmiques, com els forats de la part inferior de les fulles coneguts com a estomes.

  1. Cristóbal Mezquita Pla; Betlem Mezquita Mas. Fisiologia dels sistemes circulatori, respiratori i renal: lliçons i exercicis. 3a edició. Edicions Universitat Barcelona, 2007, pàg. 203. ISBN 9788447531431. 
  2. Maton, Anthea; Jean, Hopkins Susan, Johnson Charles William, McLaughlin Maryanna Quon Warner David, LaHart Wright, Jill D.. Human Biology and Health (en anglès). Englewood Cliffs,: Prentice Hall, 2009, p. 108–118. ISBN 0-13-981176-1. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search