Societat de Nacions

Societat de Nacions
	(en) League of Nations; (fr) Société des Nations
	;
Dades
Nom curt	LN, SDN, SdN, VB, SDN, 國聯, 国联, 國聯, Kok-liân, SDN, SDN, ΚτΕ, ОН i SDN
Tipus	organització intergovernamental ; organització internacional
Indústria	altres activitats associatives n.c.p.
Ideologia política	internacionalisme
Idioma oficial	anglès i francès
Història
Creació	1919
Data de dissolució o abolició	18 abril 1946 ; 20 abril 1946
Reemplaçat per	Organització de les Nacions Unides
Localització dels arxius	La contemporaine ;
Governança corporativa
Seu (1920–1936)	Quai Wilson 51–53; palais Wilson (Suïssa);
Seu (1936–)	Palau de les Nacions (Suïssa);
Presidència	Eric Drummond (1920–1933); Joseph Avenol (1933–1940); Seán Lester (1940–1946)
Secretari general	Eric Drummond (–1933); Joseph Avenol (1933–1940); Seán Lester (1940–)
Secretari general	Eric Drummond
Filial	Women's Advisory Council, League of Nations (en) ; Tribunal Permanent de Justícia Internacional ; Organització Internacional del Treball
Format per	Tractats de la Societat de Nacions ; Council of the League of Nations (en) ; League of Nations assembly (en) ; League of Nations Permanent Secretariat (en)

La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919. Es proposà establir les bases per a la pau i la reorganització de les relacions internacionals un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial. Encara que no va poder resoldre els problemes dels anys vint i trenta, és important perquè va ser la primera organització d'aquest tipus en la història, antecedent de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

La Societat de les Nacions va aconseguir alguns èxits en el seu treball: va ajudar a dissoldre pacíficament alguns conflictes en el període immediat de la posguerra i va tenir el seu apogeu en el període 1924-1929. Durant aquest període es va firmar el Tractat de Locarno l'any 1925, es va produir l’ingrés d'Alemanya a la Societat al 1926, i es va confirmar el Pacte Briand-Kellogg el 1928. No obstant això, quan la situació internacional es va enterbolir després de la depressió del 1929, la Societat de Nacions es va mostrar totalment incapaç de mantenir la pau.

La SDN es basa en els principis de la cooperació internacional, arbitratge dels conflictes i la seguretat col·lectiva. El Pacte de la SDN (els 26 primers articles del Tractat de Versalles) va ser redactat en les primeres sessions de la Conferència de París, que va començar el 18 de gener de 1919, per la iniciativa del president dels Estats Units, Woodrow Wilson. El 15 de novembre de 1920 es va celebrar a Ginebra la primera assemblea de la societat, amb la participació de 42 països.

El 18 d'abril de 1946, poc després de la Segona Guerra Mundial, la SDN es va dissoldre i va ser substituïda per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). En realitat no fou una successió d'un organisme internacional per un altre. L'experiència de la Societat de Nacions és el més proper a l'actual ONU, però els estats vencedors, amb la finalitat de reestructurar el món postbèl·lic de la Segona Guerra Mundial, van fer desaparèixer la Societat de Nacions i van crear una organització internacional totalment nova.