Sojourner Truth

Plantilla:Infotaula personaSojourner Truth

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Isabella Baumfree Modifica el valor a Wikidata
c. 1797 Modifica el valor a Wikidata
Hurley (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 novembre 1883 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Battle Creek (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOak Hill Cemetery (en) Tradueix 42° 18′ 25″ N, 85° 10′ 41″ O / 42.306944°N,85.178056°O / 42.306944; -85.178056 Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsSojourner Truth Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBattle Creek Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
ReligióMetodisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAbolicionisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactivista pels drets humans, activista pels drets de les dones, abolicionista, sufragista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc websojournertruthmemorial.org Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 3351099 Goodreads character: 96964 Find a Grave: 1044 Project Gutenberg: 689 Modifica el valor a Wikidata

Sojourner Truth, nascuda esclava com a Isabella Baumfree (Swartekill, Nova York, ca. 1797Battle Creek, Michigan, 26 de novembre de 1883) fou una afroamericana estatunidenca, abolicionista i lluitadora per la igualtat dels drets dels negres i de les dones. Truth va néixer com a esclava a Swartekill, Nova York, però va escapar amb la seva filla petita cap a la llibertat el 1826. Després d'anar als tribunals per recuperar el seu fill el 1828, es va convertir en la primera dona negra a guanyar un cas d'aquest tipus contra un home blanc.

Es va donar el nom de Sojourner Truth l'any 1843 després d'haver-se convençut que Déu l'havia cridat a abandonar la ciutat i anar al camp "testimoniant l'esperança que hi havia en ella".[1] El seu discurs més conegut va ser pronunciat de manera extemporània, el 1851, a la Convenció dels Drets de les Dones d'Ohio a Akron, Ohio. El discurs es va fer àmpliament conegut durant la Guerra Civil amb el títol "Ain't I a Woman?", una variació del discurs original reescrit per algú altre utilitzant un dialecte estereotipat del sud, mentre que Sojourner Truth era de Nova York i va créixer parlant neerlandès com a primera llengua. Durant la Guerra Civil, Truth va ajudar a reclutar tropes negres per a l'Exèrcit de la Unió; després de la guerra, va tractar sense èxit d'aconseguir subvencions de terres del govern federal per a persones antigament esclavitzades (resumida com la promesa de "quaranta hectàrees i una mula"). Va continuar lluitant en nom de les dones i els afroamericans fins a la seva mort. Com va escriure la seva biògrafa Nell Irvin Painter: "En un moment en què la majoria dels nord-americans pensaven que els esclaus eren homes i les dones blanques, hi ha un fet que encara val la pena repetir: entre els negres hi ha dones; entre les dones, hi ha negres".[2]

El 2009 es va presentar un bust commemoratiu de Truth a l'Emancipation Hall del Centre de Visitants del Capitoli dels Estats Units. És la primera dona afroamericana que té una estàtua a l'edifici del Capitoli.[3] El 2014, Truth es va incloure a la llista de la revista Smithsonian dels "100 nord-americans més significatius de tots els temps".[4]

  1. The Norton Anthology of African American Literature, 3rd Edition, Vol 1
  2. National Women's History Museum. «Sojourner Truth».
  3. «Sojourner Truth Bust Unveiled in Capitol» (en anglès). Roll Call, 28-04-2009. [Consulta: 14 febrer 2020].
  4. Magazine, Smithsonian; Frail, T. A. «Meet the 100 Most Significant Americans of All Time» (en anglès). [Consulta: 13 desembre 2022].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search