Tagma (unitat militar)

Tagma
	;
Tipus	classe de mida de branca de la unitat militar

El tagma (en grec medieval τάγμα, en plural τάγματα tagmata) era la unitat tàctica de l'exèrcit romà d'Orient, que seria equivalent a un batalló o un regiment moderns.^[1] Des del segle viii fins al segle x, els tagmes eren l'exèrcit permanent de l'Imperi Romà d'Orient en contraposició als temes, unes unitats formades per pagesos soldats i a més unes divisions territorials, que es podien mobilitzar per a la defensa de les províncies. Encara que el terme «tagma» s'utilitzava d'ençà el segle iv, probablement va ser Constantí V qui li va donar el significat tècnic a mitjans del segle viii. Aquesta reforma que posava els tagmes directament sota l'autoritat de l'emperador tenia com a objectiu crear un exèrcit alhora mòbil i lleial a l'imperi, ja que les unitats dels temes no s'utilitzaven en les guerres d'annexió més enllà de les seves pròpies fronteres, i a més, els comandants de les unitats dels temes situats a prop de Constantinoble havien intentat repetidament enderrocar el poder establert.

↑ Kajdan, A.P. (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 2007. ISBN 9780195046526.

[:0-1] Kajdan, A.P. (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 2007. ISBN 9780195046526.

[1]