Telescopi espacial Hubble

Telescopi espacial Hubble

Visió des del transbordador espacial Atlantis l'any 2009, volant la Missió de servei 4 (STS-125), la cinquena i última missió del Hubble.
Tipus de missió	observatori espacial
Operador	Centre de vol espacial Goddard Space Telescope Science Institute
NSSDCA ID	1990-037B
Núm. SATCAT	20580
Propietats de la nau
Fabricant	Lockheed Martin Missiles and Space (en) PerkinElmer
Massa	12.247 kg 11.110 kg
Dimensions	13,25 () m mirall secundari: 0,31 () m mirall primari: 2,4 () m nau espacial: 4,2 () m
Inici de la missió
Llançament espacial Data 24 abril 1990 Lloc plataforma 39B, complex de llançament 39
Vehicle de llançament	transbordador espacial
Contractista	Rockwell International
Entrada en servei	20 maig 1990
Fi de la missió
Reentrada	dècada del 2030 (previst)
Activitat orbital  Tipus d'òrbita òrbita terrestre baixa Semieix major 6.890,4 km Excentricitat 0,0003021 Periàpside 510,2 km Apoàpside 514,3 km Inclinació 28,4687 ° Període 94,87 min Òrbites realitzades 67.869
Telescopi principal
Distància focal	57,6 m
Àrea de recol·lecció	4,525 m² i 0,0754 m²
Instruments Fine Guidance Sensor (en) NICMOS Space Telescope Imaging Spectrograph (en) Càmera avançada de reconeixement Càmera gran angular 3 Cosmic Origins Spectrograph Wide Field and Planetary Camera (en) Goddard High Resolution Spectrograph (en) High Speed Photometer (en) Faint Object Camera (en) Faint Object Spectrograph (en) càmera planetària i de gran angular 2 Corrective Optics Space Telescope Axial Replacement (en)
Programa dels Grans Observatoris Observatori de raigs gamma Compton i telescopi espacial James Webb →

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts. Va ser posat en òrbita el 24 d'abril de 1990 com un projecte conjunt de la NASA i de l'ESA. El telescopi pot obtenir imatges amb una resolució espacial major de 0,1 segons d'arc.

L'avantatge de disposar d'un telescopi més enllà de l'atmosfera radica principalment que d'aquesta manera es poden eliminar els efectes de la turbulència atmosfèrica sent possible aconseguir el límit de difracció com a resolució òptica de l'instrument. A més l'atmosfera absorbeix fortament la radiació electromagnètica en certes longituds d'ona, especialment en l'infraroig, disminuint la qualitat de les imatges i impossibilitant l'adquisició d'espectres en certes bandes caracteritzades per l'absorció de l'atmosfera terrestre. Els telescopis terrestres són afectats per factors meteorològics (presència de núvols) i la contaminació lumínica causada pels grans assentaments urbans, el que reduïx les possibilitats d'ubicació de telescopis terrestres.

Es preveu que l'última revisió feta amb el telescopi li permetrà funcionar amb normalitat fins a l'any 2014. El seu successor (telescopi espacial James Webb) té previst ser llançat el 2018.^[1] El JWST serà superior al Hubble per a la majoria de programes de recerca astronòmica, però aquest només farà observacions en infraroig, de manera que complementarà més que substituirà el Hubble, que seguirà amb l'observació en l'espectre visible fins que deixi de ser funcional.