Torn

Torn paral·lel modern.[1]

Un torn (del llatí tornus, i aquest del grec τόρνος, gir, volta) és un tipus de màquina-eina que permet mecanitzar peces de forma geomètrica de revolució. Aquestes màquines-eina operen fent girar la peça que volem mecanitzar (subjecta en el capçal o fixada entre els punts de centrat) mentre una o diverses eines de tall són empeses en un moviment regulat d'avanç contra la superfície de la peça, fent saltar ferritja d'acord amb les condicions tecnològiques adequades en mecanitzar. Des de l'inici de la Revolució Industrial, el torn s'ha convertit en una màquina bàsica en el procés industrial de mecanització.[2]

L'eina de tall va muntada sobre un carro que es desplaça sobre unes guies o rails paral·lels a l'eix de gir de la peça que es torneja, anomenat eix Z; sobre aquest carro n'hi ha un altre que es mou segons l'eix X, en direcció radial a la peça que es torneja, i pot haver-hi un tercer carro anomenat charriot que es pot inclinar, per fer cons, i on es recolza la torreta portaeines. Quan el carro principal desplaça l'eina al llarg de l'eix de rotació, produeix el cilindratge de la peça, i quan el carro transversal es desplaça de manera perpendicular a l'eix de simetria de la peça es realitza l'operació anomenada escairament.

Els torns copiadors, automàtics i de control numèric porten sistemes que permeten treballar tots dos carros de forma simultània.

  1. Torno paralelo. Descripción.
  2. Walter Bartsch; Sáenz de Magarola, Carlos. Alrededor del torno. Reverte, 1981, p. 24–. ISBN 9788429160208 [Consulta: 19 març 2011]. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search