Torre

La Torre Eiffel, a París

Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària, construïda per l'home. Segons el DIEC és una construcció cilíndrica o prismàtica més alta que ampla, aïllada o sobresortint d'una edificació.[1] Pot tenir funcions de defensa o d'observatori (far, talaia, torre de guarda) o de mitjà de comunicació per campanes o altres senyals sonors. Amb el temps s'hi va afegir una funció simbòlic, senyal de prestigi, llibertat o de riquesa d'una ciutat o castell com ara els belforts de Bèlgica i França.[2]

Per extensió de significat, es fa servir com a sinònim de gratacels o qualsevol edifici alt. A Catalunya també s'anomenen així o «xalets» les cases unifamiliars, de més d'una planta, exempta i amb jardí, que sovint són segones residències.[1]

Pot ser edificada com una estructura exempta (és a dir, independent) o com a part integrant d'un edifici. Pot tenir una planta molt diversa circular, quadrangular o poligonal o una combinació, fet de materials de construcció més diversos.

Una de les referències més antigues a Occident és la llegenda bíblica de la torre de Babel, que hauria sigut inspirada en els ziggurats mesopotàmics. En els limes fortificats de l'Imperi Romà es van construir turris i burgus, precedents de les cases-torre medievals.[3] Durant l'edat mitjana se'n van construir molts, siguin torres militars o religioses, tant cristianes com musulmanes. En altres civilitzacions hi ha també torres amb similars formes i funcions (piràmides mesoamericanes, torres del silenci zoroastrianes, gopuram hindús, pagodes xineses, castells japonesos, etc.), en alguns casos fins i tot alguna ciutat antiga va edificar els seus habitatges en altura, com Shibam (Iemen), la Manhattan del desert.

En el joc dels escacs la torre, és una de les peces de més valor. Com les altres peces del joc, simbolitzen personatges o construccions de la cort i té connotacions militars.

La capacitat evocadora de les torres les han fet ser molt freqüentment utilitzades en l'art, tant en les arts visuals com en la literatura (Les dues torres de la sèrie de novel·les El senyor dels anells de J. R. R. Tolkien); on l'arquetip que simbolitza una torre pot tenir diferents simbologies, però sempre vinculades a l'aïllament: torre d'ivori,[4] quan és positiu; o bé opressió i presó, especialment per la transcendència històrica de la funció repressora de moltes torres, identificades amb el poder (la Torre de Londres, les torres de La Bastilla).

« Vaig fer llaurar una torre

entre les penyes i cingles
d'aquestes muntanyes, on amb prou feines
la llum ha trobat camí,
per defensar-li l'entrada
els seus rústics obeliscos.
(...)
Allí Segismundo viu
miserable, pobre i captiu.

»
Calderón de la Barca, La vida es sueño, acte I.
La Torre Agbar, a Barcelona
  1. 1,0 1,1 «Torre». Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 19 juliol 2009].
  2. «torre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. *Sidney Toy (1985) Castles: Their Construction and History, Courier Dover Publications, ISBN 0-486-24898-4 (reissue of Castles: a short history of fortification from 1600 B.C. to A.D. 1600; London: Heinemann, 1939).
  4. Hispanoteca[Enllaç no actiu]

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search