Trombosi venosa profunda

Trombosi venosa profunda

Tomografia computada abdominal que mostra una trombosi de la vena ilíaca comuna. La fletxa indica el defecte de repleció a la vena.
Tipus	trombosi venosa
Especialitat	cardiologia
Classificació
CIM-11	BD71
CIM-10	I80.2
CIM-9	453.40
Recursos externs
DiseasesDB	3498
MedlinePlus	000156
eMedicine	1911303
Patient UK	deep-vein-thrombosis-pro

En medicina, la trombosi venosa profunda (també coneguda com a flebotrombosi profunda o tromboflebitis profunda i generalment abreujada com TVP) és la formació d'un coàgul de sang (trombe) en una vena profunda. És una forma de tromboflebitis (inflamació d'una vena amb la formació de coàguls).

La trombosi venosa profunda afecta comunament les venes de la cama (com la vena femoral o la vena poplítea) o les venes profundes de la pelvis. De tant en tant les venes del braç es veuen afectades (si és espontàniament, això es coneix com a malaltia de Paget-Schroetter). Una trombosi venosa profunda pot passar sense símptomes, però en molts casos l'extremitat afectada presentarà dolor, inflor, vermella, calenta, i les venes superficials poden mostrar-se ben plenes. La complicació més greu d'una TVP és que el coàgul pot desprendre's i viatjar als pulmons, el que s'anomena un tromboembolisme pulmonar (TEP). La TVP és una emergència mèdica, present en l'extremitat inferior i en un 3% pot dur a un TEP que mati el pacient.^[1] Una complicació tardana de la TVP és la síndrome posflebítica, que pot manifestar-se com edema, dolor o malestar i problemes de la pell.

D'acord amb la tríada de Virchow, la trombosi venosa es produeix a través de tres mecanismes: disminució del de flux de la sang, lesió a la paret del vas sanguini i una major tendència que la sang es coaguli (hipercoagulabilitat). Diverses condicions mèdiques poden conduir a trombosi venosa profunda, com la compressió de les venes, trauma físic, el càncer, infeccions, certes malalties inflamatòries i les condicions específiques, com ara accidents cerebrovasculars, insuficiència cardíaca o síndrome nefròtica. Hi ha diversos factors que poden augmentar el risc d'una persona a la TVP, incloent la cirurgia, l'hospitalització, la immobilització (com quan ortopèdics emesos són utilitzats, o durant els vols de llarg recorregut, que condueix a la síndrome de la classe turista), el tabaquisme, l'obesitat, l'edat, determinades drogues (com els estrògens o l'eritropoetina) i les tendències innates a formar coàguls coneguda com la trombofília (per exemple, en els portadors de factor V de Leiden). Les dones tenen un major risc durant l'embaràs i el puerperi.

Les proves més utilitzades per al diagnòstic de la TVP són una prova de sang anomenada dímer-D i l'ecografia Doppler de les venes afectades. De vegades, es requereixen exàmens addicionals per determinar la causa de la TVP. En determinats casos, l'intent es pot fer per trencar el coàgul (l'ús d'agents trombolítics). Per evitar l'increment del trombe i la formació de nous coàguls amb el risc de tromboembolisme pulmonar, s'aconsella els anticoagulants (diluents de la sang) (si no és possible, es pot utilitzar un filtre de vena cava inferior). La prevenció de la TVP es recomana en molts pacients mèdics i quirúrgics utilitzant anticoagulants, mitges de compressió progressiva o dispositius de compressió pneumàtica intermitent.