Tuli

Tuli
69Tm
erbituliiterbi
-

Tm

Md
Aspecte
Gris platejat

Tuli dendrític sublimat i un cub d'1 cm³


Línies espectrals del tuli
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Tuli, Tm, 69
Categoria d'elements Lantànids
Grup, període, bloc n/d6, f
Pes atòmic estàndard 168,93421
Configuració electrònica [Xe] 4f13 6s2
2, 8, 18, 31, 8, 2
Configuració electrònica de Tuli
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
9,32 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
8,56 g·cm−3
Punt de fusió 1.818 K, 1.545 °C
Punt d'ebullició 2.223 K, 1.950 °C
Entalpia de fusió 16,84 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 247 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 27,03 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.117 1.235 1.381 1.570 (1.821) (2.217)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 2, 3, 4 (òxid bàsic)
Electronegativitat 1,25 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 596,7 kJ·mol−1
2a: 1.160 kJ·mol−1
3a: 2.285 kJ·mol−1
Radi atòmic 176 pm
Radi covalent 190±10 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Tuli té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Paramagnètic at 300 K
Resistivitat elèctrica (t, a,) (poli) 676 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 16,9 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (t, a,) (poli) 13,3 µm/(m·K)
Mòdul d'elasticitat 74,0 GPa
Mòdul de cisallament 30,5 GPa
Mòdul de compressibilitat 44,5 GPa
Coeficient de Poisson 0,213
Duresa de Vickers 520 MPa
Duresa de Brinell 471 MPa
Nombre CAS 7440-30-4
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del tuli
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
167Tm sin 9,25 d ε 0,748 167Er
168Tm sin 93,1 d ε 1,679 168Er
169Tm 100% 169Tm és estable amb 100 neutrons
170Tm sin 128,6 d β 0,968 170Yb
171Tm sin 1,92 a β 0,096 171Yb

El tuli és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Tm i el seu nombre atòmic és 69. Pertany al 6è període de la taula periòdica, a la sèrie dels lantanoides i, amb ells, al conjunt de les terres rares. Fou descobert el 1879 pel químic i geòleg suec Per Theodor Cleve. El nom prové de Thule, illa mítica del nord de l'oceà Atlàntic, descoberta pel navegador grec Píteas, que hi arribà després d'un viatge de sis dies encetat a les illes Òrcades i que era la terra més al nord coneguda en l'edat mitjana.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search