Una i tres cadires

Una i tres cadires
	;
Tipus	obra escultòrica, instal·lació artística i fotografia
Creador	Joseph Kosuth
Creació	1965; 1970
Gènere	art conceptual
Moviment	art conceptual i Art & Language
Localització
Col·lecció	collège Marcel Pagnol de Rueil-Malmaison (fr) (Rueil-Malmaison); Museu d'Art Modern de Nova York (Manhattan)
Catalogació
Número d'inventari	393.1970.a-c

Una i tres cadires (títol original One and Three Chairs), creada l'any 1965, és una obra de l'artista estatunidenc Joseph Kosuth. Exemple d'art conceptual, la peça consisteix en una cadira, una fotografia de la cadira i una definició del diccionari engrandida de la paraula "cadira". La fotografia representa la cadira tal com està realment instal·lada a la sala i, per tant, l'obra canvia cada vegada que s'instal·la en un nou espai.

L'obra té dos elements constants: la còpia d'una definició de diccionari de la paraula "cadira" i un esquema amb instruccions per a la instal·lació. Ambdós porten la signatura de Kosuth^[1] i originalment la còpia de la definició era un photostat, és a dir, un tipus de fotocòpia. La definició és la següent:^[2]

«

chair (char), n. [OF. Chaiere (F. chaire), L. cathedra: see cathedra.] A seat with a back, and often arms, usually for one person; a seat of office or authority, or the office itself; the person occupying the seat or office, esp. the chair-man of a meeting; a sedan-chair; a chaise; a metal block or cluth to support and secure a rail in a railroad.

»

Seguint les instruccions, l'instal·lador ha d'escollir una cadira, col·locar-la davant d'una paret i fer-li una fotografia. Aquesta fotografia és la que més tard s'ampliarà a la mida de la cadira real i es col·locarà en la paret a l'esquerra de la cadira. Finalment, un cop s'instal·la a la dreta de la cadria la còpia de la definició de diccionari, la seva vora superior s'ha d'alinear amb la de la fotografia.^[1]

Hi ha tantes versions d'Una i tres cadires com vegades s'ha exposat. Entre d'altres, en conserven el Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA) (1970),^[3] Centre Pompidou de París (1974)^[4] i el Museu Reina Sofía de Madrid,^[5] així com algunes col·leccions privades.^[6]

↑ ^1,0 ^1,1 Dickel, Hans u.a.: Die Sammlung Paul Maenz. Neues Museum Weimar. Edition Cantz, Ostfildern-Ruit 1998, p. 82s.
↑ «Joseph Kosuth, One and Three Chairs (article)» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
↑ «Joseph Kosuth. One and Three Chairs. 1965 | MoMA» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
↑ «One and Three Chairs (Une et trois chaises) | Centre Pompidou» (en francès). [Consulta: 5 juny 2020].
↑ «Joseph Kosuth - One and Three Chairs (Una y tres sillas)» (en castellà). [Consulta: 5 juny 2020].
↑ «Thomas_Dreher:Konzeptuelle_Kunst:Kosuth:One_and_Three_Chairs». [Consulta: 5 juny 2020].

[:0-1] 1,0 ^1,1 Dickel, Hans u.a.: Die Sammlung Paul Maenz. Neues Museum Weimar. Edition Cantz, Ostfildern-Ruit 1998, p. 82s.

[:1-2] «Joseph Kosuth, One and Three Chairs (article)» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].

[:2-3] «Joseph Kosuth. One and Three Chairs. 1965 | MoMA» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].

[4] «One and Three Chairs (Une et trois chaises) | Centre Pompidou» (en francès). [Consulta: 5 juny 2020].

[:3-5] «Joseph Kosuth - One and Three Chairs (Una y tres sillas)» (en castellà). [Consulta: 5 juny 2020].

[6] «Thomas_Dreher:Konzeptuelle_Kunst:Kosuth:One_and_Three_Chairs». [Consulta: 5 juny 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]