Via Augusta

Via Augusta
Tipus	Via romana i estructura romana
Localització
Entitat territorial administrativa	Espanya

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà. Estrictament, transcorria al llarg de la costa mediterrània: des dels Pirineus fins a Cadis.^[1]^[2] Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km.

Al llarg de la història va rebre diferents noms: Abans i tot de ser construïda ja era una ruta natural coneguda des del segle vi aC amb el nom de Via Heràclea^[2] (o Via Hercúlia i Via Heràclia), ja que acabava a les mítiques Columnes d'Hèrcules. També se l'anomenà Camí d'Hanníbal.

Mapa de la Via Augusta

Llegenda

direcció Narbo

Ad Salsulas(Salses?)^[3]

Ad Combustam(?)^[3]

Ruscino(Castellrosselló)^[3]

Ad Stabulum / Illiberis(Elna)^[3]

Ad Centuriones(?)^[3]

Summus Pyreneum(Coll del Pertús?)^[3]^[4]

Deciana(Llançà - La Jonquera)^[3]^[4]

Iuncaria(Figueres)^[3]^[4]

Cinniana(Fellines? -a Viladesens-)^[3]^[4]

Gerunda(Girona)^[3]^[4]

Aquae Voconiae? / Aquae Calidae?(Caldes de Malavella?)^[3]^[4]

Blanda(Blanes)^[3]^[4]

^[4]^[3](Hostalric?)Seterrae

^[4]^[3](Llinars del Vallès)Praetorio

Iluro(Mataró)^[3]^[4]

^[4](Granollers)Semproniana

^[3]direcció Ausa

Baetulo(Badalona)^[3]^[4]

direcció Ègara (Terrassa) ^[4]^[3](Sabadell)Arraona

Barcino(Barcelona)^[3]^[4]

Ad Fines(Martorell)^[3]^[4]

Antistiana(La Ràpita?)^[3]^[4]

^[4]^[3](a prop de l'Arboç)Stabulo Novo

Palfuriana(terme del Vendrell)^[3]^[4]

^[4]^[3]direcció Ilerda

Tarraco(Tarragona)^[3]^[4]

Oleastrum(terme de l'Hospitalet de l'Infant)^[3]^[4]

Sub Saltu(al nord del Coll de Balaguer)^[4]

Tria Capita(El Perelló)^[3]^[4]

Dertosa(Tortosa)^[3]^[4]

Intibili(Traiguera?)^[5]

Ildum(terme de Vilanova d'Alcolea)^[5]

Ad Noulas / Sebelaci(?)^[5]

Saguntum(Sagunt)^[5]

Valentia(València)^[5]

Sucro(Albalat de la Ribera?)^[5]

Saetabis(Xàtiva)^[5]

Ad Turres(?)^[5]

(Chinchilla de Monte-Aragón)Saltigi

Ad Ello(Elda)^[5]

(Lezuza)Libisosa

Aspis(Asp)^[5]

(Villanueva de la Fuente)Mentesa Oretana

Illici(Elx)^[5]

(Mengíbar)Iliturgi

Thiar(?)^[5]

(Còrdova)Corduba

Cartago Spartaria(Cartagena)^[5]

(Écija)Astigitana Colònia Augusta Firma

(La Monclova -a Fuentes de Andalucia-)Obucla

(Carmona)Carmo

(Sevilla)Hispalis

(Dos Hermanas)Orippo

(Utrera)Ugia

(Rota)Rotea

(Cadis)Gades

↑ Masanés, Cristina «Romans a l'Empordà». Sàpiens [Barcelona], núm. 99, gener 2011, p. 66-67. ISSN: 1695-2014.
↑ ^2,0 ^2,1 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 76, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.
↑ ^3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 ^3,11 ^3,12 ^3,13 ^3,14 ^3,15 ^3,16 ^3,17 ^3,18 ^3,19 ^3,20 ^3,21 ^3,22 ^3,23 ^3,24 ^3,25 ^3,26 ^3,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9.
↑ ^4,00 ^4,01 ^4,02 ^4,03 ^4,04 ^4,05 ^4,06 ^4,07 ^4,08 ^4,09 ^4,10 ^4,11 ^4,12 ^4,13 ^4,14 ^4,15 ^4,16 ^4,17 ^4,18 ^4,19 ^4,20 ^4,21 ^4,22 ^4,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.
↑ ^5,00 ^5,01 ^5,02 ^5,03 ^5,04 ^5,05 ^5,06 ^5,07 ^5,08 ^5,09 ^5,10 ^5,11 ^5,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4.

[Sapiens-1] Masanés, Cristina «Romans a l'Empordà». Sàpiens [Barcelona], núm. 99, gener 2011, p. 66-67. ISSN: 1695-2014.

[Diccionari-2] 2,0 ^2,1 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 76, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.

[AtlesVia-3] 3,00 ^3,01 ^3,02 ^3,03 ^3,04 ^3,05 ^3,06 ^3,07 ^3,08 ^3,09 ^3,10 ^3,11 ^3,12 ^3,13 ^3,14 ^3,15 ^3,16 ^3,17 ^3,18 ^3,19 ^3,20 ^3,21 ^3,22 ^3,23 ^3,24 ^3,25 ^3,26 ^3,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9.

[DiccionariVia-4] 4,00 ^4,01 ^4,02 ^4,03 ^4,04 ^4,05 ^4,06 ^4,07 ^4,08 ^4,09 ^4,10 ^4,11 ^4,12 ^4,13 ^4,14 ^4,15 ^4,16 ^4,17 ^4,18 ^4,19 ^4,20 ^4,21 ^4,22 ^4,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.

[HistòriaVia-5] 5,00 ^5,01 ^5,02 ^5,03 ^5,04 ^5,05 ^5,06 ^5,07 ^5,08 ^5,09 ^5,10 ^5,11 ^5,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]