Videojoc per a adults

Videojoc per a adults
Dades
Tipus	gènere de videojoc

El terme videojocs per a adults inclou els videojocs eròtics i els pornogràfics i es refereix als "videojocs que tenen l'objectiu de donar l'experiència de desig, amor i plaer sexual".^[1]

Estan disponibles en diverses maquinaris: telèfon mòbil, PSP, Playstation 2, ordinador personal,^[2] i altres.

Hi ha videojocs que tenen escenes de sexe com God of War,^[3] The Witcher i Mass Effect,^[4] i hi ha el videojoc Second Life que permet tindre sexe virtual.^[5]

Els videojocs de novel·les visuals eròtiques s'anomenen eroge al Japó. I destaquen els videojocs casers anomenats videojocs doujin.^[6] Dins el subgènere del simulador de cites destaca el gènere de videojoc provinent del Japó bishoujo (que significa en japonès xica bonica) que consisteix a interactuar amb xiques boniques^[7] (que en la seua majoria són eròtics)^[8] que són adolescents amb personalitats infantils. Destaquen del gènere bishojo: Pia Carrot i Lolita Syndrome (publicat per Enix l'any 1983).^[9] S'ha arribat a estudiar la persistència del sadisme i la violència en aquests jocs.^[10] A més hi ha altres subgèneres del gènere de videojocs de simulació de cites com GxB o otome i BL ("boys' love") que també poden ser eròtics.^[8]

↑ Papa, Thomas J. «Erotic Video Games: “Growing up, I was sexually retarded”». Computer Games Culture, 2012.
↑ «The best sex games on PC». PC Games N, 2016 [Consulta: 1r març 2016].
↑ Kierkegaard i Kierkegaard, 2011, p. 123.
↑ Stahie, Silviu «More Games About Sex?». Softpedia, 21-02-2008 [Consulta: 21 juliol 2015].
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades xiques
↑ Dai jou bu. «Doujin Games». Hardcore Gaming 101. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2015. [Consulta: 21 juliol 2015].
↑ Jones, Matthew T «The Impact of Telepresence on Cultural Transmission through Bishoujo Games» (pdf). PsychNology Journal, 3, 3, 2005, pàg. 292-311. Arxivat de l'original el 2012-06-20. ISSN: 1720-7525 [Consulta: 21 juliol 2015].
↑ ^8,0 ^8,1 Taylor, Emily «Dating-Simulation Games: Leisure and Gaming of Japanese Youth Culture». Southeast Review of Asian Studies, 29, 2007, pàg. 192-208.
↑ Gutiérrez, 2014, p. 60.
↑ Chateau Canguilhem, Johann. La chair virtuelle du cyberérotisme (tesi), 2014.

[Papa-1] Papa, Thomas J. «Erotic Video Games: “Growing up, I was sexually retarded”». Computer Games Culture, 2012.

[pcgn-2] «The best sex games on PC». PC Games N, 2016 [Consulta: 1r març 2016].

[FOOTNOTEKierkegaardKierkegaard2011123-3] Kierkegaard i Kierkegaard, 2011, p. 123.

[jocsisexe-4] Stahie, Silviu «More Games About Sex?». Softpedia, 21-02-2008 [Consulta: 21 juliol 2015].

[xiques-5] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades xiques

[HG101dg-6] Dai jou bu. «Doujin Games». Hardcore Gaming 101. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2015. [Consulta: 21 juliol 2015].

[Bish-7] Jones, Matthew T «The Impact of Telepresence on Cultural Transmission through Bishoujo Games» (pdf). PsychNology Journal, 3, 3, 2005, pàg. 292-311. Arxivat de l'original el 2012-06-20. ISSN: 1720-7525 [Consulta: 21 juliol 2015].

[Taylor-8] 8,0 ^8,1 Taylor, Emily «Dating-Simulation Games: Leisure and Gaming of Japanese Youth Culture». Southeast Review of Asian Studies, 29, 2007, pàg. 192-208.

[FOOTNOTEGutiérrez201460-9] Gutiérrez, 2014, p. 60.

[10] Chateau Canguilhem, Johann. La chair virtuelle du cyberérotisme (tesi), 2014.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]