Visir

Aquest article tracta sobre el títol islàmic. Si cerqueu els visirs de l'Antic Egipte, vegeu «djati».

Visir

Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab وزير, wazīr, literalment ‘el que du una càrrega’^[1]) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.

Aquest títol va sorgir sota els omeies, quan aquests van adoptar els costums de l'antic Imperi Persa. La funció va adquirir un poder cada vegada més important durant el califat dels abbàssides, del 750 al 1258, on els visirs exercien l'autoritat sobre el poble en nom del califa.

El títol va reaparèixer en l'Imperi Otomà a partir de 1380, on era donat als més alts dignataris de l'Estat que secundaven el sultà al si del consell del príncep (divan). Mehmet II va reforçar la centralització de l'administració i va conferir el títol de gran visir al responsable de tota l'administració. El gran visir era responsable de la guàrdia del segell del sultà, vigilava el bon funcionament de la justícia, el manteniment de l'ordre públic i també manava els exèrcits. A partir del 1835, el gran visir, president del Consell dels ministres, va obtenir el dret de designar ell mateix els ministres. El càrrec va desaparèixer amb l'Imperi Otomà, el 1923.