 Weishanita | |
|---|---|
 Weishanita (groc) amb proustita (vermell) i pirargyrita (gris)  | |
| Fórmula química | (Ag,Au)₃Hg₂ |
| Epònim | Weishancheng |
| Localitat tipus | Weishancheng |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AD.20a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AD.20a |
| Dana | 1.1.8.6 |
| Heys | 1.19 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | drans de 30 micres |
| Grup espacial | grup espacial 194 |
| Color | groc pàl·lid |
| Tenacitat | dúctil, mal·leable |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | groc pàl·lid |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 18,17 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-076 |
| Símbol | Whn |
| Referències | [1] |
La weishanita és un mineral de la classe dels elements natius.[2] El seu nom fa referència a la mina Weishancheng, província de Hunan, República Popular de la Xina, on fou descoberta el 1984. Fou descrita per Li Yuheng, Ouyang Shan i Tian Peixue.[3][4]
- ↑ «Weishanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 febrer 2015].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Weishanite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ «Weishanite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 7 maig 2012].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search