William Blake

William Blake

(1807)
Biografia
Naixement	28 novembre 1757 Londres
Mort	12 agost 1827 (69 anys) Londres
Sepultura	Bunhill Fields Burial Ground (en)
Dades personals
Grup ètnic	Anglesos
Formació	Royal Academy Schools (1779–) Henry Pars Drawing School (en) (1767–)
Activitat
Camp de treball	Poesia
Lloc de treball	Londres Felpham (en)
Ocupació	pintor, impressor, litògraf, dibuixant, escriptor, escultor, filòsof, gravador, poeta, il·lustrador, teòleg, col·leccionista, llibretista
Membre de	The New Church (en)
Gènere	Pintura d'història, pintura religiosa, al·legoria, art sacre, pintura mitològica i al·legoria
Moviment	Romanticisme i fairy painting (en)
Professors	Henry Pars, James, the elder Basire, George Michael Moser i James Barry
Alumnes	Thomas Trotter
Influències	Mary Wollstonecraft, Dante Alighieri, Emanuel Swedenborg, Ben Jonson, Jakob Böhme, John Milton, William Pars, James Barry, Giulio Romano i Johann Heinrich Füssli
Mecenes	Thomas Butts (en) George Cumberland John Hawkins (en) Joseph Johnson Joseph Thomas (en) Richard Edwards (en) John Flaxman (1783–) William Hayley (1799–) John, the elder Linnell (1818–)
Obra
Obres destacables (1793) The Marriage of Heaven and Hell (1794) Songs of Innocence and of Experience (1794) L'ancià dels dies (1795-1804) Vala, or The Four Zoas (1804-1820) Jerusalem The Emanation of the Giant Albion (1804-1808) Milton (1916) And did those feet in ancient time
Localització dels arxius	Biblioteca Britànica Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits Biblioteca Albert Sloman Biblioteca E.J. Pratt
Família
Cònjuge	Catherine Blake (1782–)
Pares	James Blake (en)   i Catherine Hermitage (en)
Germans	Robert Blake, James Blake (en) , John Blake, Jimmy Solís Delgado (en) i Catherine Elizabeth Blake
Cronologia
11 gener 1804	judici (Chichester Guildhall (en) )
Signatura

William Blake (Londres, 28 de novembre de 1757 – Londres, 12 d'agost de 1827) va ser un poeta, pintor, gravador i místic anglès. Encara que va romandre en gran part desconegut durant el transcurs de la seva vida, actualment el treball de Blake té una alta consideració. Per la relació que en la seva obra tenen la poesia i els seus gravats respectius, sol posar-se Blake com a exemple de l'artista total: "William Blake és, de molt, l'artista més gran que Gran Bretanya ha produït".^[1] Va viure a Londres tota la seva vida, excepte els tres anys que va passar a Felpham,^[2] i va produir una col·lecció d'obres diversa i rica simbòlicament, que abraçava la imaginació com "el cos de Déu",^[3] o "l'existència humana mateixa".^[4]

Tot i que Blake era considerat un boig pels contemporanis per les seves opinions idiosincràtiques, va arribar a ser molt valorat pels crítics i lectors posteriors per la seva expressivitat i creativitat, i pels corrents filosòfics i místics de la seva obra. La seva pintura i poesia s'han caracteritzat com a part del moviment romàntic i com a "preromàntic".^[5] Com a teista que preferia el seu propi estil de teologia marcionita,^[6][7] va ser hostil a l'Església d'Anglaterra, de fet, a gairebé totes les formes de religió organitzada, i va ser influenciat pels ideals i ambicions dels revolucionaris francesos i americans.^[8][9] Encara que més tard va rebutjar moltes d'aquestes creences polítiques, va mantenir una relació amistosa amb l'activista polític Thomas Paine; també va ser influenciat per pensadors com Emanuel Swedenborg.^[10] Malgrat aquestes influències conegudes, la singularitat de l'obra de Blake el fa difícil de classificar. L'erudit del segle XIX William Michael Rossetti el va caracteritzar com "un home no anticipat pels predecessors, ni per ser classificat amb contemporanis, ni per ser substituït per successors coneguts o fàcilment suposables".^[11][12]