Zhao anteriors

Setze regnes
	16 regnes
	Cheng Han
	Zhao anteriors (Han septentrionals)
	Zhao posteriors (Txao posteriors)
	Liang anteriors (Leang anteriors)
	Liang posteriors (Leang posteriors)
	Liang occidentals (Leang occidentals)
	Liang septentrionals (Leang septentrionals)
	Liang meridionals (Leang meridionals)
	Qin anteriors (Jin anteriors)
	Qin posteriors (Jin posteriors)
	Qin occidentals (Jin occidentals)
	Yan anteriors (Yen anteriors)
	Yan posteriors (Yen posteriors)
	Yan septentrionals (Yen septentrionals)
	Yan meridionals (Yen meridionals)
	Xia
	No inclosos; en els 16 regnes
	Ran Wei
	Qiao Zong (Shu occidentals)
	Yan occidentals (Yen occidentals)
	Duan
	Yuwen
	Chouchi
	Wei (Dingling)
	Dai
	Huan Chu (Huan Xuan)

Han Zhao fou una dinastia del nord de la Xina del segle iv. És coneguda també com a Han del nord o Han septentrionals (Pei Han), però això comporta alguna confusió, i com a Zhao anteriors (Txao anteriors o Ts'ien Txao).

El 304 un dels caps dels xiongnu meridionals de nom Lieu Yuan, descendent del chan-yu que vers el 220 havia agafat el nom de Lieu, que estava establert a T'ai-yuan (Shansi) va obtenir de la cort xinesa dels Qin o Jin el títol de chan-yu de les cinc hordes. El 308, al front de 50000 homes es va proclamar emperador a T'ai-yuan com a successor de la dinastia Han.

El seu fill, Lieu Ts'ong (310-318) va ocupar el 311 la capital xinesa Lo-yang, cremant el palau imperial i fent presoner a l'emperador Jin Huai-ti; tot seguit (312) va remuntar fins a Txangngan on va massacrar a la meitat de la població. L'emperador fou enviat presoner a Pi'ing-yang, la capital de Lieu, durant uns dos anys, en què va ser humiliat, i finalment executat el 313.

El següent emperador Jin, Min-ti (312-316) es va instal·lar a Txangngan quan els xiongnu se'n van retirar ([312]) però el 316 el xiongnu van tornar i el van obligar a rendir-se; l'emperador fou portat també a P'ing-yang, humiliat un temps i després executat el 318. Un membre de la família imperial Jin o Qin va fugir a Nankin (llavors anomenada Kien-k'ang, i defensat pel riu Yang-tse, va fundar (317) la segona dinastia Jin o Qin o dinastia Qin meridional (o també Qin Oriental).

Lieu Ts'ong va mantenir la seva capital a P'ing-yang però controlava les velles capitals xineses de Lo-yang i Txangngan; dominava el centre i sud de Shansi, el Shensi (menys la conca del Han) el nord d'Honan (menys K'ai-fong) i el sud d'Hopei i nord de Shantung. Aquest regne xiongnu es va haver d'enfrontar a hordes bàrbares: els tabgatx i els mujong.

Lieu Ts'ong va morir el 318 i els seus hereus només van poder conservar la part nord-oest dels seus estats amb Txangngan com a centre (ara sota el nom de Zhao anteriors). Un cap xiongnu, Xe Lei, es va crear un regne propi a la regió de Siang-kuo (actual Chouen-to) al sud d'Hopei. El 329 Xe Lei va destronar la dinastia xiongnu dels Han Zhao i va fundar una nova dinastia xiongnu coneguda com a dinastia dels Zhao posteriors o Heou Zhao (vers 330-350).