Occitan

Infotaula de lengaOccitan
Occitan – lenga d'òc
Parlat enEspanha (Val d'Aran, Catalonha)
França (Auvèrnhe Ròse Aups, Centre e Vau de Léger, Nòva Aquitània, Occitània e Provença-Aups-Còsta d'Azur)
Itàlia (Piemont e Calàbria)
Mónegue
RegionEuròpa Occidentala e America
Locutors1 000 000[1] - 1 670 000[2]
TipologiaSillabica
Classificacion lingüisticaLengas indoeuropèas
Estatut oficial
Oficial de Catalonha[nòta 1]
Euroregion Pirenèus-Mediterranèa (cooficial amb lo catalan, espanhòl e francés)[9]
Comunautat de Trabalh dels Pirenèus (cooficial amb lo basc, catalan, espanhòl e francés)
Comunautat d'aglomeracion del Bascoat (reconeissença oficiala non juridica)
Reconegut enBandièra d'Itàlia Itàlia (sos tutèla coma lenga minoritària nacionala dins las soas airas de difusion dins las Valadas Occitanas e a La Gàrdia)[10]
Acadèmia
Còdis lingüistics
ISO 639-1oc Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2oci Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3oci Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueoci Modifica el valor a Wikidata
Glottologocci1239 Modifica el valor a Wikidata
IETFoc Modifica el valor a Wikidata
Mapa
Lo domeni modèrne de la lenga occitana (ca. 1900)

L' occitan (), o la lenga d'òc (), es una lenga romanica parlada en Occitània e pels occitans emigrats de pel mond. Es una lenga fòrça similara al catalan que d'unes an pogut considerar aquel coma un dialècte[11].

L'occitan coneguèt son epòca daurada entre los sègles XI e XIII gràcias a sa literatura e subretot las composicions dels trobadors que coneguèron de succès per tota Euròpa.

Sens estat per encoratjar la transmission e ne far la valorizacion, patís la politica lingüicida de l'Estat francés, mas tanben la passivitat de Mónegue e de l'Estat italian. Sonque lo Principat de Catalonha, dins l'Estat espanhòl, reconeis l’occitan coma lenga oficiala, e pròpria de la Val d'Aran, que l'ensenhament public l'i generaliza.

Amb aquò, la lenga es grèvament menaçada. Se pensa uòi que mens de 700 000 adultes en França l'an plan apresa al près de lors parents e mens de 200 000 la parlan de longa e aital la transmeton a la generacion que seguís[12].

  1. ««Occitan language»» (en anglés). UNESCO. [Consulta: 22 de març de 2024]
  2. «Rapport présenté le 15 juillet 2013 à la ministre de la culture et de la communication par le Comité consultatif pour la promotion des langues régionales et de la pluralité linguistique interne présidé par Rémi Caron, Conseiller d’État» (en francés). [Consulta: 22 de març de 2024]. «Concernant l'usage de l'occitan, le rapport sur les langues régionales les plus parlées en France indique "l’occitan (1 670 000 locuteurs, dont 610 000 locuteurs réguliers), les langues d’oïl (1 420 000 locuteurs, dont 570 000 locuteurs habituels), l’alsacien (900 000 locuteurs, dont 660 000 locuteurs habituels) et le breton (680 000 locuteurs, dont 280 000 locuteurs habituels).»
  3. «Estatut d'autonomia de Catalonha». Generalitat de Catalonha.
  4. «Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran» (en catalan). Parlament de Catalonha.
  5. Moral Ajado, Xavier. «La protecció legal de l'occità aranès». Institut d'Estudis Catalans.. «La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística»
  6. Pla Boix, Anna M.. «Reflexions critiques sus er estatut juridic der aranés: objectius e hièstres d’oportunitat» (en occitan). Aa. Barcelona: Escòla d'Administracion Publica de Catalonha. ISSN:2696-8908.
  7. «L’occitan al parlament espanhòl» (en occitan). Jornalet, 17 de setembre de 2023. www.jornalet.com.
  8. «El congrés espanyol aprova la reforma del reglament per a parlar català, occità, èuscar i gallec». VilaWeb, 21 de setembre de 2023. www.vilaweb.cat.
  9. «Le Catalan et l’Occitan». www.laregion.fr.
  10. ««Legge 15 Dicembre 1999, n. 482»». Parlament Italian.
  11. Étude sur la limite géographique de la langue d'oc et de la langue d'oïl, Charles de Tourtoulon et Octavien Bringuier, page 6 : « ... en Espagne, sur les confins de la Catalogne et de l'Aragon, le catalan, qui peut-être considéré comme un dialecte de la langue d'oc, faisait place brusquement à l'aragonais, dialecte de la langue espagnole. », Paris, 1876
  12. Héran, François; Filhon, Alexandra; Deprez, Christine (2002) "La dynamique des langues en France au fil du XXe siècle" in Population & sociétés. Bulletin mensuel d'information de l'Institut National d’Études Démographiques, n°376 (febrièr de 2002)


Error de citacion : La balisa <ref> existís per un grop nomenat « nòta », mas cap de balisa <references group="nòta"/> correspondenta pas trobada


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search