Ritme

El ritme, com un recurs fonamental en la visualitat (del grec ῥυθμός rhythmós, 'qualsevol moviment regular i recurrent', 'simetria'),[1] es pot definir generalment com un «moviment marcat per la successió regular d'elements febles i forts, o bé de condicions oposades o diferents».[2] És a dir, un flux de moviment, controlat o mesurat, sonor o visual, generalment produït per una ordenació d'elements diferents del medi en qüestió.

Es tracta d'un tret bàsic de totes les arts, especialment de la música, la poesia i la dansa. En música la majoria de les definicions tradicionals al·ludeixen al ritme com a força dinàmica i organitzativa de la música, indepentment de la tonalitat.[3][4] El ritme i la melodia són els dos elements que, bàsicament, permeten caracteritzar una determinada frase musical, tot i que n'hi ha d'altres, com la dinàmica o l'expressió. El ritme és qualsevol successió de durades de sons (figures musicals) i de silencis.[5] La naturalesa del ritme és primordialment subjectiva. La idea de regularitat defineix el ritme, però no és l'única ja que una de les primeres definicions de ritme a la història de la música està relacionada amb la seva arrel grega ('rheos', fluir), marcant així una relació directa amb el moviment. En efecte, podem trobar múltiples definicions que uneixen moviment, ordre i periodicitat amb relació al ritme musical. No obstant això, hi ha definicions des del punt de vista de la percepció temporal: 'el ritme descriu [...] esdeveniments en escales temporals dins dels límits de la memòria a curt termini'.[6] En aquest sentit, Clarke defineix el ritme musical com a fenòmens temporals de petita i mitjana escala.[7]

El ritme harmònic és el ritme amb el qual es succeeixen els diferents acords en una determinada composició, amb el benentès que aquest concepte s'aplica exclusivament a la música tonal. El ritme del llenguatge s'aconsegueix, sobretot, per la combinació de síl·labes tòniques i àtones. Per tant, depèn de la posició de l'accent.[8]

A les arts escèniques el ritme és la cronologia dels esdeveniments a escala humana, dels sons musicals i els silencis, dels passos d'una dansa o la mètrica del llenguatge parlat i la poesia. El ritme també es pot referir a la presentació visual, com ara 'el moviment programat a través de l'espai'[9] i un llenguatge comú a manera de patró que uneix el ritme amb la geometria. Així mateix, el significat general de ritme com a repetició o patró regular en el temps pot aplicar-se a una àmplia varietat de fenòmens naturals cíclics que tenen una periodicitat o freqüència que pot anar des de microsegons a milions d'anys.

  1. Liddell, Henry George & Scott, Robert: «ῥυθμός». A Greek-English Lexicon, Perseus project. Consultat el 13-08-2022.
  2. Compact Edition of the Oxford English Dictionary, vol. II. Oxford University Press, 1971, p. 2537.
  3. «Ritme». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Ritme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Ritme i pulsació. Aula de música
  6. Snyder, 2000, p. 161.
  7. Clarke, 1999, p. 473.
  8. «Definición de ritmo» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2021].
  9. «Rhythm» (en anglès). Art, Design and Visual Thinking. [Consulta: 13 agost 2022].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search