KGB

KGB

(ru) Комитет Государственной Безопасности
Dades
Nom curt	КГБ СССР
Tipus	agència de seguretat
Camp de treball	contraespionatge
Història
Reemplaça	NKVD
Creació	12 març 1954
Data de dissolució o abolició	3 desembre 1991
Reemplaçat per	Servei Federal de Seguretat State Security Committee of the Republic of Belarus (en)
Governança corporativa
Seu	Lubianka (Rússia)
Seu	Moscou (Rússia)
Seu	plaça Lubianka (Rússia)
Presidència	director del KGB Ivan Serov (1954–1958) Aleksandr Xelepin (1958–1961) Vladímir Semitxastni (1961–1967) Iuri Andrópov (1967–1982) Vitali Fedortxuk (1982–1982) Víktor Txébrikov (1982–1988) Vladímir Kriutxkov (1988–1991) Vadim Bakatin (1991–1991)
Empleats	480.000 (1991)
Entitat matriu	Unió Soviètica
Autoritat executiva	Unió Soviètica
Format per	KGB de l'RSFSR Committee for State Security of the Belarusian Soviet Socialist Republic (en) Committee for State Security of the Ukrainian SSR (en) Committee for State Security of the Latvian Soviet Socialist Republic (en)

El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991. Format el 1954 i adjuntat al Consell de Ministre, el comitè va ser un successor directe d'agències com la Txekà, l'NKVD i el MGB. Era la principal agència governamental de «jurisdicció suprarepublicana», actuant com a seguretat interna, intel·ligència i policia secreta. A les diverses repúbliques soviètiques existiren agències semblants paral·leles, formades per diversos ministeris, comitès estatals i comissions estatals. El domini de la KGB va ser aproximadament el mateix que el de la CIA o la divisió de contraintel·ligència de l'FBI als Estats Units.

La KGB també ha estat considerada com un servei militar i estava regit per les lleis i regulacions militars, de manera semblant als diversos serveis de les Forces Armades o a les Tropes de l'Interior del MVD. Si bé la majoria dels arxius de la KGB segueixen encara com a classificats, hi ha dues fonts documentals disponibles.^[1][2] Les seves funcions principals eren la intel·ligència estrangera, la contra-intel·ligència, les activitats operatives i d'investigació, vigilància de les fronteres de la Unió Soviètica, protecció dels líders del Comitè Central i del govern soviètic, organització i manteniment de les comunicacions governamentals; així com la lluita contra el nacionalisme, la dissidència i les activitats anti-soviètiques.

Després separar-se de la República de Geòrgia a inicis de la dècada de 1990 amb l'ajut de Rússia, l'autoproclamada República d'Ossètia del Sud establí el seu propi KGB (mantenint el nom).^[3]