Beirut

Plantilla:Infotaula geografia políticaBeirut
بيروت (ar) Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Fotomuntatge
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 53′ 13″ N, 35° 30′ 47″ E / 33.8869°N,35.5131°E / 33.8869; 35.5131
EstatLíban
Governaciógovernació de Beirut Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.421.354 (2023) Modifica el valor a Wikidata (121.067,7 hab./km²)
Geografia
Superfície20.000.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud0 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniSant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic01 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webbeirut.gov.lb Modifica el valor a Wikidata

Beirut (àrab: بيروت, Bayrūt; en català, històricament Barut)[1][2] és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal. Beirut té una població d'uns 1,8 milions de persones (2,1 afegint-hi suburbis), i és el centre comercial, bancari i financer del Líban, així com un important pol cultural d'Orient Mitjà. La ciutat es caracteritza pel seu clima mediterrani, la seva llarga història i una diversitat religiosa inusual a la regió, ja que hi viuen diverses comunitats de cristians (maronites, ortodoxos grecs, ortodoxos armenis, catòlics armenis, catòlics romans, protestants) i musulmans (sunnites i xiïtes), així com drusos.

Remuntant-se a l'època fenícia, per Beirut han passat diversos imperis i civilitzacions al llarg de la seva història, destacant-hi els àrabs, que hi van dur la seva llengua, i els Otomans, que la van fer capital provincial a finals del segle xix.[3] Després d'un curt període de dominació francesa del país, Beirut va esdevenir la capital del Líban independent i va ser el centre dels enfrontaments de la Guerra Civil que hi tingué lloc entre 1975 i 1990.

Beirut és actualment una ciutat global Beta+,[4] amb un panorama urbà reconstruït i un fràgil equilibri entre grans edificis de nova construcció i un patrimoni històric vulnerable.[5]

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Barut». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Moll, Juli. «Topònims i gentilicis catalans d'arreu del mon (primera part)». Cercle Vallcorba.
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0
  4. «GaWC - The World According to GaWC 2020». [Consulta: 30 maig 2021].
  5. «Conservation of cultural heritage sites in Beirut, Lebanon» (en anglès), 23-01-2019. [Consulta: 30 maig 2021].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search