Adoma

Perros y oveyes tán ente los primeros animales en ser adomaos.
Pollu broiler
L'ancestru más probable del tomate cultiváu (a la derecha, tomate de la variedá "Corazón de Güe") ye'l tomate cereza o cherry montés (usualmente identificáu como Solanum lycopersicum var cerasiforme, izquierda de la imaxe), que crez en forma bonal en delles rexones tropicales o subtropicales de tol mundu, escapáu de cultivu o introducíu por fuercia.[1]
Panoya de maíz de las Cuevas de Ocampo en Méxicu, de 3.890 años d'antigüedá. Una prueba d'ADN puede revelar la seleición de les traces mientres la adoma temprana del maíz, cosa que nun puede reparase nel rexistru del fósil. Vease Nicholls, H. (2005). Ancient DNA Comes of Age. PLoS Biol, 3/2/2005: y56. http://dx.doi.org/10.1371/journal.pbio.0030056.

L'adoma[2] ye'l procesu col qu'una población d'una determinada especie animal o vexetal pierde, adquier o desenvuelve ciertos calteres morfolóxicos, fisiolóxicos o de comportamientu, que son heredables y, amás, son la resultancia d'una interacción enllargada y de una seleición per parte del ser humanu.[3] La so finalidá ye llograr determinaos beneficios de diches cambeos.

  1. Peralta, I.Y. and D.M. Spooner. 2007. History, origin and early cultivation of tomato (Solanaceae). pp 1-27. In: Genetic Improvement of Solanaceous Crops, Vol. 2: Tomato. M.K. Razdan and A.K. Mattoo (eds.), Science Publishers, Enfield, USA.[1].
  2. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: adoma
  3. Denis, B. La domestication : un concept devenu pluriel. Production Animales, 243. INRA, France. [2]

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search