Adultocentrisme

La paraula adultocentrisme fa referència a l'existència d'un tipus hegemonia, una relació social asimètrica entre les persones adultes, que ostenten el poder i són el model de referència per a la visió del món, i altres persones, generalment nenes, nens, adolescents, joves i persones grans.

L'adultocentrisme és una visió del món construïda (i relacionada) sobre l'ordre social anomenat patriarcat, caracteritzat per les relacions de dominació sobre les dones. Així com les dones han estat excloses del pensament central, a través del androcentrisme, sovint les nenes i nens i les persones grans tampoc s'han tingut en compte, s'ha generat adultocentrisme.^[1]

L'adultocentrisme es tradueix en pràctiques que sustenten la representació de les persones adultes com un model acabat al que aspirar i, a través del qual, complir les tasques i aspiracions socials. Aquesta visió orienta les polítiques i programes destinats a la infància, a la joventut i a les persones grans.^[2]