Aqida

Aqida (àrab: عقيدة, ʿaqīda; plural عقائد, ʿaqāʾid, literalment ‘convicció’, ‘creença’^[1]) és un terme utilitzat en l'islam equivalent a «dogma» o «credo».^[1] Tot i que qualsevol sistema de valors religiós pot ser considerat un exemple d'aqida, aquest mot ha adquirit una connotació precisa a través de la història i la teologia musulmanes, referint-se a aquells temes en què creuen pràcticament tots els musulmans.

El credo musulmà inclou sis punts sobre els quals hi ha un fort consens, ja que s'articulen clarament a l'Alcorà; segons un hadit recollit en el Sahih de Múslim i el Sahih d'al-Bukharí (els dos reculls de hadits més respectats), el Profeta Muhàmmad va dir:

«	[Al-iman/la fe] és que creguis en Déu, en els seus Àngels, en les seves Escriptures, en els seus Enviats i en l'Últim Dia, i que creguis en el Destí Diví en allò que és bo i és dolent.	»
— Sahih Múslim, llibre 1, hadit 1.

Les diferències doctrinals entre sunnites i xiïtes es manifesten en l'explicació d'aquests punts. Per exemple, els musulmans poden tenir idees diferents sobre els atributs de Déu o el propòsit dels àngels, però no hi ha cap disputa sobre la realitat de llur existència, sobre que Déu ha revelat el Seu missatge a través de missatgers, ni sobre que l'home s'haurà d'explicar i que se'l premiarà o se'l castigarà amb el paradís o l'infern.

Aquestes divergències han donat peu a l'existència de diversos corrents d'interpretació teològica; l'islam sunnita contempla oficialment tres escoles teològiques o d'aqida: l'aixarita, la maturidita i l'atharita.

↑ ^1,0 ^1,1 Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «عقد». ISBN 978-84-412-1546-7.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «عقد». ISBN 978-84-412-1546-7.

[1]