Armillaria ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Fungi | |
División: | Basidiomycota | |
Clas: | Agaricomycetes | |
Orde: | Agaricales | |
Familia: | Physalacriaceae | |
Xéneru: | Armillaria | |
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
Armillaria Carauterístiques micolóxiques | ||
---|---|---|
Himeniu con llámines | ||
El sombreru ye convexu | ||
Les llámines son adnates | ||
El pie tien aniellu | ||
Espores de color blancu | ||
La ecoloxía ye parásita | ||
Comestibilidá: comestible | ||
[editar datos en Wikidata] |
El fungu de miel o Armillaria ye un xéneru de fungos parásitos basidiomicetes que viven sobre los árboles o arbustos maderizos. Inclúi unes 10 especies que d'antiguo taben arrexuntaes so la designación de A. mellea. Nes praderíes canadienses (particularmente en Manitoba), el términu "fungu del miel" nun ye bien conocíu; yá que por cuenta de la presencia de canadienses d'orixe ucraínos nesta zona, de cutiu el fungu ye llamáu pidpenky (ucraín:підпеньки), que n'ucraín significa, "debaxo del tocón".
El Armillaria tien una vida por demás estensa y constitúin unu de los mayores organismos vivos del mundu. El mayor organismu individual (de la especie Armillaria ostoyae) cubre más de (8.9 km²) y la so edá entepasa los mil años. Delles especies de Armillaria son bioluminiscentes y pueden producir el fenómenu denomináu foxfire y seique el fueu fatuo.
La Armillaria por ser un patóxenu del monte puede ser bien destructiva. Ye responsable de la enfermedá llamada "podrén blancu" qu'ataca los raigaños (vease seición más palantre) nos montes y estrémase del Tricholoma (mycorrhizal) pola so naturaleza parasitosa. El so alto poder destructivu provién del fechu qu'a diferencia de la mayoría de los parásitos, nun precisa moderar la so crecedera pa evitar matar a la planta que la agospia, yá que va siguir creciendo utilizando la materia muerta.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search