Auspici

Un àugur consulta la voluntat dels déus observant el vol dels ocells (auspicium), a petició del rei Numa Pompili

Auspici (en llatí auspicium) era una tècnica que feien uns sacerdots a l'antiga Roma, consistent en la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació de la conducta de les aus.

Els sacerdots especialitzats en aquesta tècnica es deien àugurs i tant la forma d'observació (auspici) com la seva interpretació (auguri) formava part d'un cerimonial estudiat. Els déus, per comunicar-se amb els humans, feien servir diferents tipus de signes: principalment signes dels ocells volant; però també els signes del cel; els signes dels pollastres mentre menjaven; els signes d'algunes cries d'animals en la seva relació amb altres animals; i els signes de coses anòmales sense explicació coneguda, com un atac epilèptic o coses similars. Amb el temps l'examen de les vísceres d'aus (harúspex) va esdevenir més important.

Els auspicis es van dividir després en maxima i minora, els primers eren els que afectaven els cònsols, dictadors, pretors i censors i els minora els que afectaven a qüestors i edils.

Al final de la república havien perdut importància i, encara que August va intentar reviure'ls, no va tenir èxit. Es van seguir fent auspicis i auguris fins al final del segle iv cada vegada amb menys freqüència.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search