BMD-1

BMD-1
Boyevaya Mashina Desanta

Un BMD-1 de les VDV durant unes maniobres l'any 2011.
Característiques generals
Tipus	Vehicle de combat d'infanteria aerotransportat
País d'origen	Unió Soviètica
Any	1969[1]
Fabricant	Planta de Tractors de Volgograd[2]
Dimensions
Pes	7.500 kg
Amplada	2,53 m
Long. amb canó	5,41 m
Altura total	1,97 m
Altura del terra	100 mm - 450 mm
Tripulació	3 (Artiller, conductor i comandant)
Tropa transportada	4 infants[1]
Especificacions
Motor	5D-20 V-6 refrigerat per líquid
Tipus de motor	Motor dièsel
Potència màxima	240 CV (179 kW) a 2.600 rpm[1]
Prestacions
Vel. carretera	70 km/h
Vel. camp a través	45 km/h
Vel. a l'aigua	10 km/h
Autonomia carretera	320 km
Armament
Primari	Canó de tanc 2A28 de 73 mm
Secundari	tres míssils antitancs 9M14 Malyutka (AT-3 Sagger) 1 metralladora PKT de 7,62 mm coaxial 2 metralladores PKT frontals
Blindatge i defenses
Blindatge en buc	Aliatge d'alumini soldat 15 mm al frontal 10 mm a la resta del buc
Blindatge en torreta	Aliatge d'alumini soldat 25 mm al frontal 15 mm a la resta de la torreta[3]
NBQ (Nuc-Biol-Quím)	Sí

El BMD-1 és un vehicle de combat d'infanteria per a paracaigudistes d'origen soviètic. Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica va posar molt d'èmfasi en el desenvolupament de les seves forces aerotransportades, les Vozduixno-desantnie vojska. Per donar més potència de foc i mobilitat a les VDV un cop a terra, durant la dècada dels 60, es va dissenyar el BMD-1, que seria fabricat a la Planta de Tractors de Volgograd i entraria en servei el 1969.^[1]

Tot i tenir múltiples semblances amb el BMP-1, el BMD-1 tenia un buc totalment nou i molt més lleuger, que li permetia ser desplegat des dels avions Il-76 i An-12. Aquest vehicle va transformar les VDV d'infanteria lleugera a infanteria mecanitzada i, amb 330 d'aquests blindats per cada divisió, només es veien superades per les forces mecanitzades més modernes del bloc capitalista.^[4]

Malgrat tenir nombrosos inconvenients, el BMD-1 va arribar a una producció d'unes 2.000 unitats, amb múltiples variants, i es va guanyar una bona reputació. Ha servit, i continua en actiu, a nombrosos estats i conflictes arreu del món, destacant especialment a la invasió soviètica de l'Afganistan. Aquest blindat també va servir de base pel disseny d'altres models, com el BMD-2 introduït el 1985.^[4]