Cinemascope

El CinemaScope (adaptat en català com a nom comú, cinemascop) és un sistema de filmació que usa una sèrie de lents anamòrfiques per a rodar pel·lícules amb un format de pantalla ampli i projeccions en pantalla panoràmica. Va ser creat el 1953 pel president de la 20th Century Fox, Spyros P. Skouras, i va significar l'inici del format anamòrfic per a la projecció de pel·lícules.^[1] Aquesta tècnica de la pantalla panoràmica va ser, però, successora de l'Anamorphoscope, un procés creador d'una pantalla àmplia que usava el sistema de lents Hypergonar inventat per Henri Chrétien.^[2]

La filmació en aquest format consistia a comprimir una imatge normal dins del quadre estàndard de 35 mm i després descomprimir-les durant la projecció a través d'unes lents anamòrfiques especials (lents Hypergonar) que s'instal·laven a les càmeres i màquines de projecció.^[3]

Es tracta de, bàsicament, agafar una imatge en un format angular (amb una lent convergent) per comprimir-la en un format per emetre-la en un format panoràmic equivalent als 35 mm reals en analògic.

Aquestes lents anamòrfiques van permetre que el resultat final fos d'imatges on la relació d'aspecte arribava al 2,66:1, és a dir, quasi el doble d'ampli que la proporció d'1,37:1 (pròpia del format de 35 mm frame film). A més, aquestes lents tenien una concavitat que permetia eliminar certes distorsions pròpies del sistema primitiu.

Tot i que aquest sistema de lents va ser substituït pels nous desenvolupaments tecnològics, com ara el Panavision, el format de CinemaScope encara és vigent avui en dia. Aquesta tècnica s'utilitza per referir-se a qualsevol presentació d'aspecte ràtio de 2.35:1, 2.39:1 o 2.40:1.