Back كلوروكين Arabic كلوروكين ARZ کلروکین AZB Chlorochin Czech Clorocwin Welsh Chloroquin German Χλωροκίνη Greek Chloroquine English Klorokino Esperanto Cloroquina Spanish

Cloroquina

Infotaula de fàrmacCloroquina
Malaltia objecteesclerodèrmia sistèmica, amebosi, artritis reumatoide, paludisme per Plasmodium falciparum, pèmfig i malària Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Viavia oral Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicprofilaxi del paludisme, antimalàric i quinoline alkaloid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCP01BA01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC18H26ClN3 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular319,182 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS54-05-7 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)2719 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS5535 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00608 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider2618 Modifica el valor a Wikidata
UNII886U3H6UFF Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07625 i D02366 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI3638 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL76 Modifica el valor a Wikidata
NIAID ChemDB000733 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.175

La cloroquina és un fàrmac utilitzat per impedir i per tractar la malària en àrees on se sap que dita malaltia és sensible als seus efectes.[1] Alguns tipus de malària provocats per soques resistents de Plasmodium i alguns casos complicats requereixen una medicació diferent o fàrmacs addicionals. És també ocasionalment utilitzada per tractar l'amebosi extraintestinal,[2] l'artritis reumatoide i el lupus eritematós sistèmic. És subministrada oralment[1] i, segons les recomanacions de l'OMS, la dosi total acumulada en adults no pot superar els 100 grams de cloroquina base sigui quina sigui la duració del tractament.[3]

Els seus efectes secundaris comuns inclouen problemes musculars, pèrdua d'apetit, diarrea, i erupcions cutànies. Els efectes secundaris seriosos inclouen problemes de visió, danys musculars,[4] atacs epilèptics,[5] i anèmia aplàstica. El seu ús durant l'embaràs es considera segur, a banda de fenòmens d'intolerància de tipus idiosincràtic.[6] La cloroquina és un fàrmac membre de la classe de les 4-aminoquinolines.[7] Lluita contra la forma asexual de la malària dins els glòbuls vermells.[1] La cloroquina va ser descoberta l'any 1934[8] per Hans Andersag (1902-1955), químic de la companyia Bayer. És un dels medicaments essencials de la llista model de l'Organització Mundial de la Salut.[9]

Als Estats Units es troba disponible com a medicació genèrica.[1] El seu cost de producció és aproximadament de 0,04 USD (2014), sent un dels antipalúdics més econòmics.[10] Als Estats Units costa aproximadament 5,30 USD per dosi.[1] A l'Estat espanyol està comercialitzat com EFG, Dolquine i Resochin.[11]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Aralen Phosphate». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: Dec 2, 2015].
  2. ↑ Houpt, E; Hung, CC; Petri, W «Entamoeba histolytica (Amebiasis)» (en anglès). Monograph, Antimicrobe.org, 2010, pàgs: 8 [Consulta: 11 abril 2020].
  3. ↑ AEMPS «Resochín 155 mg» (en castellà). Ficha técnica, 2016 Jul; FT 15.797 (rev), pàgs: 10 [Consulta: 22 juliol 2018].
  4. ↑ Pérez Gutiérrez, S; Borrero Martín, JJ; Chinchón Lara, I; Vargas Lebrón, C; et al «Miopatía por cloroquina» (en castellà). Rev Esp Patol, 2004 Jul-Set; 37 (3), pp: 321-324. ISSN 1988-561X [Consulta: 25 febrer 2020].
  5. ↑ Krzeminski, P; Lesiak, A; Narbutt, J «Seizures as a rare adverse effect of chloroquine therapy in systemic lupus erythematosus patients: a case report and literature survey» (en anglès). Adv Dermatol Allergol, 2018; 35 (4), pp: 429–430. ISSN 2299-0046. DOI: 10.5114/ada.2018.77675 [Consulta: 25 febrer 2020].
  6. ↑ Wiltz SA, Crawford P, Nichols W, Hayes M «Clinical inquiries. What is the most effective and safe malaria prophylaxis during pregnancy?» (en anglès). J Fam Pract, 2008 Gen; 57 (1), pp: 51-53. ISSN 1533-7294. PMID: 18171572 [Consulta: 8 agost 2018].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Shreekant D, Bhimanna K «4-aminoquinolines: An Overview of Antimalarial Chemotherapy» (en anglès). Med Chem, 2016; 6, pp: 1-11. ISSN 2161-0444. DOI: 10.4172/2161-0444.1000315 [Consulta: 21 juliol 2018].
  8. ↑ Zumla, Alimuddin I.; Cook, Gordon C. Protozoan Infections, A: Manson's tropical diseases (en anglès). 22nd. [Edinburgh]: Saunders, 2009, p. 1240. ISBN 9781416044703. 
  9. ↑ «WHO Model Lists of Essential Medicines» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 5 novembre 2015].
  10. ↑ WHO/MSH. «International Drug Price Indicator Guide-2014 (Frye JE, Ed.)». [Consulta: 18 agost 2015].
  11. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2020.

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search