Crac

Crac
	;
Substància química	estimulant

El crac és un derivat de la cocaïna^[1] que s'obté dissolent aquesta en amoníac, hidrogencarbonat de sodi o dietilèter (menys freqüentment). Després d'escalfar la barreja, es deixa refredar fins que cristal·litza en una droga en forma de pedra que pot ser fumada.

Els seus efectes són immediats: eufòria,^[2] hiperactivitat i augment de la temperatura corporal. Posteriorment el consumidor pot patir atacs de pànic, formigueig, disminució de la libido i pèrdua de la gana. És un factor de risc per brots paranoides i psicòtics o per aturades cardíaques sobtades.

El consum de crac es va popularitzar a partir dels anys 80, quan va esdevenir una droga popular per la rapidesa dels seus efectes i per l'alta addictivitat que té,^[2] per sobre del 90%, mentre que la cocaïna esnifada (en pols, inspirada pel nas), per exemple, té un potencial addictiu del 73%. Va ser prohibida a la majoria de països, tant el seu consum com el tràfic.

↑ «Crac». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^2,0 ^2,1 Manual of adolescent substance abuse treatment. 1st ed. Washington, D.C.: American Psychiatric Press, 2001, p. 44-45. ISBN 0-88048-712-7.

[1] «Crac». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[MASAT-2] 2,0 ^2,1 Manual of adolescent substance abuse treatment. 1st ed. Washington, D.C.: American Psychiatric Press, 2001, p. 44-45. ISBN 0-88048-712-7.

[1]

[2]