Creatina

Infotaula de compost químicCreatina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular131,069 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₉N₃O₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CN(CC(=O)O)C(=N)N Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Altres
amargor Modifica el valor a Wikidata

La creatina (també denominada α metil guanid-acètic i freqüentment abreviat en la literatura com Cr) és un àcid orgànic nitrogenat que es troba en els músculs i les cèl·lules nervioses d'alguns organismes vius, és un producte químic derivat dels aminoàcids molt semblant a ells amb relació a la seva estructura molecular. La creatina es sintetitza de manera natural en el fetge, el pàncrees, i els ronyons a partir d'aminoàcids com l'arginina, la glicina, i la metionina a raó d'un gram de creatina per dia.[1]

La creatina fou identificada l'any 1832 quan el químic francès Michael Eugène Chevreul va descobrir un component dels músculs esquelètics que va denominar amb el nom grec Kreas que significa carn.[2]

La creatina s'emplea actualment com a suplement dietètic en alguns esports d'intensitat, donades les seves propietats ergogèniques[3] i que permet càrregues repetitives i breus períodes de recuperació, amb l'objectiu de guanyar energia anaeròbica i mida muscular (sense tenir-hi un increment de volum d'aigua). S'ha demostrat eficaç en el tractament de la sarcopènia (pèrdua de musculació a causa de l'envelliment).

  • Nomenclatura IUPAC: àcid 2-(carbamimidoilmetil-amino) acètic
  • Altres noms: àcid (α-metilguanid)
  • Fórmula molecular: C4H9N3O2
  • Massa molecular: 131,13 g/mol
  • Nombre CAS: 57-00-1
  • Nombre EINECS: 200-306-6
  • Punt de fusió: es descompon a 303 °C
  • SMILES: CN(CC(=O)O)C(=N)N
  1. «American College of Sport Medicine roundtable. The physiological and health effects of oral creatine supplementation». Medicine & Science in Sports & Exercise (31), 2000, p. 706-717.
  2. Hunter, Andrew. Monographs on biochemistry: creatine and creatinine. Londres: Longmans, Green and Company, 1928. 
  3. Greenhaff, PL «Creatine and Its application as an ergogenic aid». International Journal of Sport Nutrition 15 (Sup to 5), 1995, p. 100-110.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search