Cresteria

Cresteria amb merlets coronats de la Llotja de València
Cresteria del Castell de Requesens
Merlets decoratius a Persépolis

La cresteria és un element arquitectònic de caràcter originalment defensiu que es caracteritza per l'estructura calada, que corona la part alta d'un edifici.[1]

En l'arquitectura militar de l'edat mitjana, és la part superior d'una edificació defensiva, com una fortalesa o castell, formada pels merlets sobre un parapet.[2] En aquest cas, els buits o sagnats, que sovint són rectangulars, estan situats a intervals de permetre llançar fletxes o altres projectils des de les defenses. Aquestes llacunes es denominen espitlleres. Un edifici defensiu es podia dissenyar i construir amb aquests elements o bé es podien afegir posteriorment. Les parets intermitents s'anomenen merlets, i sovint protegeixen passarel·les o adarbs. A la part superior de la torre o de la construcció, la coberta s'utilitza com a plataforma per lluitar amb protecció. Després de l'edat mitjana va ser utilitzat com a element ornamental sobretot en l'arquitectura gòtica i renaixentista així com en el plateresc espanyol on, als palaus urbans de la nova noblesa cortesana, substitueix els merlets, tant al pati interior d'aquests, com a l'exterior dels edificis.[1] El material més utilitzat per a la construcció del cim va ser la pedra, emprant-se també el metall o la ceràmica.

  1. 1,0 1,1 de la Plaza Escudero, Lorenzo. Diccionario visual de términos arquitectónicos (en castellà). 2a edició. Madrid: Ediciones Cátedra, 2009, p. 169. ISBN 9788437625065. 
  2. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.145. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014]. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search