Crestomatia

La crestomatia (del grec antic χρηστομάθεια, khrēstomátheia desig d'aprendre = χρηστός “útil” + μανθάνω “aprendre”), és a dir alguna cosa que és útil per aprendre)^[1] és el gènere literari que consisteix en una selecció dels millors fragments d'una obra literària, autor, autors, una època, un gènere literari o una literatura, a fi de fer-se una idea total del mèrit i valor d'aquests. Aquesta denominació va ser donada per primera vegada per Hel·ladi de Cesarea en el segle iv a un conjunt de trossos literaris grecs molt selectes, i en el segle següent per Procopi de Cesàrea. Des del segle xvi es van multiplicar les crestomaties, però amb un ús més didàctic, perquè eren destinades especialment als estudiants que necessitaven exercitar-se en la traducció d'una llengua mitjançant una antologia dels seus textos més representatius.

Les crestomaties es donen especialment per als estudiants de llengües antigues, com l'hebreu, grec i llatí. Normalment per a l'estudi de l'hebreu bíblic, s'utilitzen com a crestomatia els primers capítols del llibre del Gènesi.