Dacis

Dacis

Dàcia durant el regnat de Berebista al 82 ae
Tipus	ètnia

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Parlaven el daci, el qual no s'ha identificat amb certesa, però té vincles amb el traci, l'albanés i altres llengües balcàniques. La primera vegada que se'ls esmenta és en les fonts romanes, però de manera unànime els autors clàssics consideren els dacis una branca dels getes, un poble traci conegut des de la Grècia antiga pels escrits. Estrabó detallà que els dacis eren els getes que vivien a l'àrea de la conca pannònica i a Transsilvània, mentre que els getes gravitaven a la costa de la mar Negra, a Escítia Menor.

Dàcia estava delimitada al sud pel Danubi (llavors anomenat Istros) i també pels Balcans (llavors Hemus); incloïa així la regió de Dobrudja, habitada pels getes i on entraren en contacte amb el món grec; a l'est, per la mar Negra (llavors Pontus Euxinus) i pel riu Dnièster (Tyra), encara que hi havia molts llogarets dacis entre el Dnièster i el riu Bug del Sud; i a l'oest, pel riu Tisza (Tisi), tot i que a voltes també s'incloïen àrees dàcies entre aquest riu i el Danubi mitjà. Correspon, per tant, als estats actuals de Romania i Moldàvia i petites parts dels de Bulgària, Sèrbia, Hongria i Ucraïna.

Entre els anys 82 ae i la conquesta romana del 106 de, hi hagué un regne daci d'extensió variable. La seua capital, Sarmizegetusa, fou destruïda pels romans però la nova ciutat que aquests fundaren per dirigir la província en prengué part del nom (Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa).