Daltonisme

Traducció de la Wikipedia en castellà.

Daltonisme

Tipus	trastorn visual, deficiència en la visió del color, ceguesa i malaltia
Epònim	John Dalton
Especialitat	oftalmologia
Clínica
Exàmens	Test d'Ishihara
Classificació
CIM-11	8844
CIM-10	H53.5 i H53.50
CIM-9	368.5 i 368.59
Recursos externs
DiseasesDB	2999
MedlinePlus	001002
MeSH	D003117
Orphanet	98658
UMLS CUI	C0242225 i C5681659
DOID	DOID:13399

El daltonisme és una alteració d'origen genètic que afecta la capacitat de distingir els colors. La paraula daltonisme prové del químic i matemàtic John Dalton, que la va estudiar.^[1] El grau d'afectació és molt variable i oscil·la entre la manca de capacitat per discernir qualsevol color (acromatòpsia) i un lleuger grau de dificultat per discriminar matisos de vermell, verd i ocasionalment blau, que són capaces les persones amb visió normal del color o tricròmats.

La causa més comuna del daltonisme és un problema heretat o una variació en la funcionalitat d'una o més de les tres classes de cèl·lules còniques de la retina, que intervenen en la visió del color.^[2] La forma més comuna és causada per un trastorn genètic anomenat daltonisme vermell-verd congènit. Els homes tenen més probabilitats de ser daltònics que les dones, perquè els gens responsables de les formes més comunes de daltonisme es troben al cromosoma X. Les dones no daltòniques poden portar gens de daltonisme i transmetre'ls als seus fills. daltonisme també pot ser conseqüència de danys físics o químics a l'ull, el nervi òptic o parts del cervell. La detecció del daltonisme se sol realitzar amb la prova del color d'Ishihara.^[2]

No existeix cura per al daltonisme. El diagnòstic pot permetre a una persona, o als seus pares/professors, adaptar-se activament a l'afecció.^[3] Les lents especials com les ulleres EnChroma o les lents de contacte X-chrom poden ajudar les persones amb daltonisme vermell-verd en algunes tasques de color, però no atorguen a l'usuari una "visió normal del color".^[4] Aplicacions mòbils poden ajudar les persones a identificar els colors.

Tot i que la societat en general considera que el daltonisme passa inadvertit a la vida diària, suposa un problema per als afectats en àmbits tan diversos com valorar l'estat de frescor de determinats aliments, identificar codis de colors de plànols o triar determinades professions per a les que cal superar un reconeixement mèdic que implica identificar correctament els colors (militar de carrera, pilot, capità de marina mercant, policia, àrbitre de futbol, entre d'altres). Pot detectar-se mitjançant test visuals específics com les cartes d'Ishihara.^[5]

El daltonisme arriba fins a gairebé un 8% de la població, per això és un factor a tenir en compte en el disseny d'interfícies i l'experiència d'usuari en general; per exemple, habilitar un mode específic que substitueixi el parell vermell/verd (difícil de percebre per daltònics) per taronja/blau (generalment distingible).