Dasht-e-Lut

Dasht-e-Lut
Tipus	Desert de l'Iran
Localització
Entitat territorial administrativa	província de Kerman (Iran), Sistan i Balutxistan (Iran) i Khorasan Sud (Iran)
	30° 15′ 50″ N, 59° 14′ 28″ E / 30.2639°N,59.2411°E
Dades i xifres
Mida	480 () km ;
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 2.278.015 ha; zona tampó: 1.794.134 ha
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni natural → Àsia-Oceania insular
Data	2016 (40a Sessió), Criteris PH: (vii) i (viii)
Identificador	1505

Dasht-e Lut, o Dasht-i-Lut, és un gran desert de sal al sud-est de l'Iran, inscrit a la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 17 de juliol de 2016.^[1]

És una de les conques de drenatge de l'altiplà de l'Iran, fa 480 km de llarg i 320 km d'ample. ^[2] i es considera el lloc més càlid i sec del món.^[3]^[4]^[5] La zona que cobreix uns 480 km² s'anomena Gandom Beriyan (el blat torrat). Hi ha lava volcànica negra a la superfície, aquesta lava té l'efecte d'absorbir l'excessiva insolació i això provoca una diferència de temperatura amb les zones elevades del voltant i produeix vent en forma canalitzat. No sembla haver vida a aquesta regió.

Dasht-e Lut té una superfície de 51.800 km².^[6] L'altra gran conca de l'Iran és el desert de Dasht-e Kavir. L'estació plujosa és la primavera i hi flueix aigua de les muntanyese Hazaran, però l'aigua s'asseca de seguida.

L'est de Dasht-e Lut és un altiplà baix cobert de sal. En contrast, el centre ha estat esculpit pel vent per 150 km.^[2] El sud-est és una vasta plana sorrenca del tipus saharià amb dunes de les més altes del món (300 m) i ergs.

↑ «Lut Desert». UNESCO. [Consulta: 21 juny 2017].
↑ ^2,0 ^2,1 editors, Richard L. Scheffel, Susan J. Wernert; writers, Oliver E. Allen ... et al.. Natural Wonders of the World. The Reader's Digest Association, Inc., 1980, p. 117. ISBN 978-0-89577-087-5.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.csmonitor.com/2006/1102/p16s01-sten.html
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.universetoday.com/guide-to-space/earth/temperature-of-earth/
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.redorbit.com/images/images-of-the-day/img/13205/hottest_spot_on_earth/index.html Arxivat 2008-12-01 a Wayback Machine.
↑ Wright, John W. (ed.). The New York Times Almanac. 2007. New York, New York: Penguin Books, 2006, p. 456. ISBN 978-0-14-303820-7.

[unesco-1] «Lut Desert». UNESCO. [Consulta: 21 juny 2017].

[RD-2] 2,0 ^2,1 editors, Richard L. Scheffel, Susan J. Wernert; writers, Oliver E. Allen ... et al.. Natural Wonders of the World. The Reader's Digest Association, Inc., 1980, p. 117. ISBN 978-0-89577-087-5.

[csmonitor.com-3] {[enllaç sense format]} http://www.csmonitor.com/2006/1102/p16s01-sten.html

[universetoday.com-4] {[enllaç sense format]} http://www.universetoday.com/guide-to-space/earth/temperature-of-earth/

[redorbit.com-5] {[enllaç sense format]} http://www.redorbit.com/images/images-of-the-day/img/13205/hottest_spot_on_earth/index.html Arxivat 2008-12-01 a Wayback Machine.

[nyt-6] Wright, John W. (ed.). The New York Times Almanac. 2007. New York, New York: Penguin Books, 2006, p. 456. ISBN 978-0-14-303820-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]