Descobriment

Un descobriment és l'observació nova o original d'algun aspecte de la realitat, normalment un fenomen natural; la troballa o manifestació del que estava ocult i secret o era desconegut.

En el curs de la innovació científica, les més transcendents teories científiques i els majors descobriments en altres àmbits no són obra personal d'un geni, sinó que van ser desenvolupats per diverses persones, sigui en equip o per la suma d'esforços successius d'individus o grups humans. En la majoria dels casos, no són èxits que es deguin a la serendipitat o a l'atzar, sinó fruit de processos d'investigació o exploració sistemàtica conscient molt perllongats en el temps.

També es pot denominar descobriment la descripció de les primeres incursions de gent d'una cultura en l'ambient geogràfic i cultural d'una altra. La cultura occidental ha usat el terme per a emfatitzar la importància en la història del món de l'exploració lligada a l'expansió d'Europa cap a la resta del món. El descobriment de cada continent, illa i accident geogràfic, per part de viatgers, exploradors, conqueridors i colonitzadors europeus, va conduir a la noció que els aborígens van ser descoberts, independentment del fet que ja estiguessin allí des de feia segles o fins i tot mil·lennis. Sol denunciar-se que el terme té un caire endocèntric i etnocèntric en el llenguatge i el pensament.