Doggerland

Doggerland

Mapa que mostra l'extensió hipotètica de Doggerland (cap al 8.000 a.C.), que feia de pont terrestre entre Gran Bretanya i l'Europa continental.
Tipus	Massa de terra i pont terrestre
Epònim	Banc Dogger
Descobridor o inventor	Bryony Coles (1998)
Localitzat a l'entitat geogràfica	Mar del Nord
Localització
Entitat territorial administrativa	Regne Unit
52° N, 3° E / 52°N,3°E / 52; 3
Dades i xifres
Superfície	23.000 km²

Doggerland va ser una zona de terra, que ara es troba enfonsada a la part sud del mar del Nord, que connectava Gran Bretanya amb l'Europa continental durant i després de l'últim període glacial. Entre els anys 6.500 i 6.200 a.C es va anar inundant gradualment per la pujada del nivell del mar. Les prospeccions geològiques suggereixen que anava des de la costa est britànica fins als Països Baixos i les costes occidentals d'Alemanya i la península de Jutlàndia.^[1] Va ser probablement un hàbitat ric, amb presència humana durant el període mesolític,^[2] encara que gradualment es va anar convertint en una sèrie d'illes baixes, fins que va quedar destruïda definitivament, potser a causa d'un tsunami provocat pel lliscament de Storegga.^[3]

El potencial arqueològic de la zona s'havia discutit per primera vegada a principis del segle xx, però l'interès es va intensificar l'any 1931 quan un pesquer d'arrossegament que treballava entre els bancs de sorra de la zona va treure'n una punta esmolada feta de banya que datava de l'època quan a la zona hi havia tundra. Altres vaixells han recuperat restes de mamuts, lleons i altres animals terrestres, i petites mostres d'eines i armes prehistòriques.^[4]

Doggerland s'anomena així pel banc Dogger, que al seu torn s'anomena així per un tipus de pesquers neerlandesos del segle xvii.