Fantastic

Goya, Lo Sòm de la rason produch de mostres.

Lo fantastic es un registre literari que se caracteriza per l’intrusion del subrenatural dins l'encastre realisme d'un raconte. Segon lo teorician de la literatura Tzvetan Todorov, lo fantastic se destria del meravelhós per l'esitacion que produch entre lo subrenatural e lo natural, lo possible o l'impossible e a vegada entre lo logic e l'illogic. Lo meravelhós, al contrari, crida lo subrenatural ont, un còp acceptats los presupausats d'un mond magic, las causas se debanan de biais gaireben normala e familiara. Lo fantastic pòt èsser utilizat al sen dels diferents genres: policièr, sciéncia-ficcion, orror, contes, romanças, aventuras o encara quitament lo meravelhós. Aquesta definicion plaçant lo fantastic a la frontièra de l'estranh e del meravelhós es mai sovent acceptada, mas faguèt l'objècte de fòrça controvèrsias, coma aquesta menada per Stanislas Lem[1].

L'eròi fantastic a gaireben sempre una reaccion de refús, de rebut o de paur fàcia als eveniments subrenaturals que se debanan. Lo fantastic es plan sovent ligat a una atmosfèra particulara, una mena de crespacion deguda a l'encontre de l’impossible. La paur es sovent presenta, que siá per l'eròi o dins una volontat de l’autor de provocar l’ància pel lector; pasmens es pas una condicion sine qua non del fantastic.

Lo fantastic en literatura se cal don pas confondre amb lo meravelhós (ont lo subrenatural es pausat e acceptat d'aviada), amb la sciéncia-ficcion (qu'es racionala) o amb l'orror, quitament s'aquestes genres pòscan se combinar. Lo cinèma fantastic se cal pas confondre amb lo cinèma del genre "fantasiá" l’equivalent del meravelhós dins lo mond del cinèma.

  1. (en)Todorov's Fantastic Theory of Literature, 1974.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search