Gastarbeiter

Es coneix amb el nom de Gastarbeiter (?·pàg.) ('treballadors convidats' en alemany) als treballadors de diverses nacionalitats que van ser contractats durant la dècada de 1960 per les autoritats de la República Federal d'Alemanya.

A mitjan segle xx Alemanya estava immersa en la seva reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial i la seva economia estava en plena reactivació, el denominat miracle alemany. Aconseguit la plena ocupació, el país s'enfrontava a un dèficit de mà d'obra de baixa qualificació, sobretot per a activitats relacionades amb la mineria, la siderúrgia, la indústria automobilística i la reconstrucció de ciutats i edificis. Les autoritats van engegar a partir de 1955 un programa per captar treballadors -gairebé tots homes- d'altres països d'Europa amb l'ajuda d'oficines d'ocupació i acords de contractació bilaterals.^[1] Els primers treballadors que es van contractar en aquesta època procedien d'Itàlia, Espanya, Iugoslàvia i, en menor mesura, de Grècia. A partir de 1960 van venir també Gastarbeiter de Turquia i Portugal. El 1964 Alemanya va rebre al "Gastarbeiter un milió", que va ser obsequiat amb un ciclomotor. Als països proveïdors de mà d'obra es van sumar posteriorment Tunísia, el Marroc i Corea del Sud. Amb Filipines es van signar contractes per a ocupacions relacionades amb la cura de malalts. El 1971 es va arribar fins i tot a contractar un Gastarbeiter anglès. Al setembre d'aquest mateix any, els Gastarbeiter eren ja més del 10% de la població activa d'Alemanya.^[2][3]

Normalment no es considera Gastarbeiter als immigrants que treballaven a Alemanya acollint-se a la legislació de la Comunitat Econòmica Europea (Bèlgica, França, Països Baixos), ni a aquells el contracte dels quals no ho establís específicament encara sent estrangers (Àustria, Suïssa, Anglaterra, Estats Units). No obstant això, el nombre de treballadors sota aquestes circumstàncies va ser testimonial en comparació del de Gastarbeiter.