Goryeo

Plantilla:Infotaula geografia políticaGoryeo
고려 (ko) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 58′ N, 126° 33′ E / 37.97°N,126.55°E / 37.97; 126.55
CapitalKaesong
Kanghwa (1232–1270) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.100.000 Modifica el valor a Wikidata (9,51 hab./km²)
Idioma oficialcoreà
xinès clàssic Modifica el valor a Wikidata
Religióbudisme, Korean Confucianism (en) Tradueix, taoisme i xamanisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície220.750 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Later Silla (en) Tradueix, Taebong (en) Tradueix, Later Baekje (en) Tradueix i Balhae Modifica el valor a Wikidata
Creació918 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dissolució5 agost 1392 Modifica el valor a Wikidata
SegüentDinastia Joseon Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia Modifica el valor a Wikidata
Monedamun coreà Modifica el valor a Wikidata

Goryeo o Koryo va ser un regne dinàstic coreà fundat l'any 918, durant una època de divisió nacional anomenada període dels Tres Regnes Tardans, que va unificar i va governar la península coreana fins al 1392.[1]Goryeo va aconseguir el que els historiadors coreans han anomenat una "veritable unificació nacional", ja que no només va unificar els Tres Regnes Tardans, sinó que també va incorporar gran part de la classe dirigent del regne del nord de Balhae, que tenia els seus orígens a Goguryeo, dels anteriors Tres Regnes de Corea.[2][3] El nom "Corea" deriva del nom de Goryeo, també escrit Koryŏ, que va ser utilitzat per primera vegada a principis del segle V per Goguryeo.[4]

L'anteriorment pròsper regne de Silla unificada, que havia governat gran part de la península coreana des de finals del segle vii, va començar a enfonsar-se a finals del segle IX a causa de les agitacions internes, que van portar al renaixement dels antics estats de Baekje i Goguryeo, coneguts en la historiografia. com a Hubaekje i Taebong.[5] Més tard, Goguryeo, també conegut com a Taebong, va ser enderrocat des de dins el 918 per Wang Geon, un prominent general d'ascendència noble de Goguryeo, que va establir Goryeo al seu lloc. Goryeo es va annexionar pacíficament Silla unificada el 935 i va conquerir militarment Hubaekje el 936, i reunificà amb èxit la península de Corea. A partir de l'any 993, Goryeo es va enfrontar a múltiples invasions per part de la dinastia Liao, liderada pels khitans, un poderós imperi nòmada al nord, però una decisiva victòria militar el 1019 contra els khitans, va donar lloc a un segle de pau i prosperitat quan Goryeo va entrar a la seva edat d'or.[6] Durant aquest període, es va mantenir un equilibri de poder a l'Àsia oriental entre les dinasties Goryeo, Liao i Song.[6][7]

El període Goryeo va ser l'"edat d'or del budisme" a Corea,[8] i com a religió nacional, el budisme va assolir el seu nivell més alt d'influència en la història de Corea, amb 70 temples només a la capital al segle xi.[9] El comerç va florir a Goryeo, amb comerciants que arribaven des de tan lluny com l'Orient Mitjà[10][11] i la capital de l'actual Kaesong, Corea del Nord, era un centre de comerç i indústria, amb comerciants que utilitzaven un sistema de partida doble des dels segles XI o XII.[12] A més, Goryeo va ser un període de grans èxits en l'art i la cultura coreana, com la ceràmica, que va ser molt elogiada a la dinastia Song,[13][14] i la Tripitaka Coreana, que va ser descrita per la UNESCO com "un dels corpus de textos doctrinals budistes més importants i complets del món", amb els 81.258 blocs d'impressió gravats originals que encara es conserven al temple de Haeinsa.[15] A principis del segle xiii, Goryeo va desenvolupar tipus mòbils fets de metall per imprimir llibres, 200 anys abans que Johannes Gutenberg a Europa.[13][16][17]

A partir de 1170, el govern de Goryeo va ser controlat de facto per una successió de poderoses famílies de la classe guerrera, sobretot la família Choe, en una dictadura militar semblant a un shogunat.[18] Durant el govern militar, Goryeo va resistir les invasions de l'Imperi Mongol durant gairebé 30 anys, fins que el cap de la família Choe va ser assassinat en 1258 per opositors a la cort. Després d'això es va restablir l'autoritat de la monarquia i es va fer la pau amb els mongols; no obstant això, les lluites de poder van continuar a la cort i el govern militar no va acabar fins a 1270.[19] A partir d'aquell moment, Goryeo es va convertir en vassall semiautònom de la dinastia Yuan, dirigida pels mongols, a través de matrimonis reals i llaços de sang.[20] La independència es va recuperar durant el regnat de Gongmin, a mitjans del segle XIV, i després els generals Choe Yeong i Yi Seong-gye van aconseguir la fama amb victòries sobre els exèrcits invasors dels Turbants Rojos del nord i els rondadors Wokou del sud.[21] El 1388, Yi Seong-gye va ser enviat a envair la dinastia Ming a Liaodong, però va capgirar les seves forces i va derrotar Choe Yeong en un cop d'estat; el 1392, va substituir Goryeo pel nou estat de Joseon, i posà fi a 474 anys de domini de Goryeo a la península coreana.[22]

  1. «Koryŏ dynasty | Korean history» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 8 febrer 2019].
  2. Kim, 2012, p. 120.
  3. Lee, 1984, p. 103.
  4. «고려» (en coreà). 문화콘텐츠닷컴 // Korea Creative Contents Agency. [Consulta: 2 novembre 2018].
  5. Kim, 2012, p. 112.
  6. 6,0 6,1 Kim, 2012, p. 143–144.
  7. Rossabi, 1983, p. 158.
  8. Johnston, William M. Encyclopedia of Monasticism (en anglès). Routledge, 2013, p. 275. ISBN 9781136787157. 
  9. Kim, 2012, p. 148.
  10. Till, Geoffrey; Bratton, Patrick. Sea Power and the Asia-Pacific: The Triumph of Neptune? (en anglès). Routledge, 2012, p. 145. ISBN 9781136627248 [Consulta: 8 febrer 2019]. 
  11. Lee, 2017, p. 52.
  12. Ma, Ronald. Financial Reporting in the Pacific Asia Region (en anglès). World Scientific, 1997, p. 239. ISBN 9789814497626 [Consulta: 8 febrer 2019]. 
  13. 13,0 13,1 «Korea, 1000–1400 A.D.» (en anglès). Metropolitan Museum of Art. [Consulta: 8 febrer 2019].
  14. Chung, 1998, p. 234.
  15. «Inscription: Haeinsa Temple Changgyong P'ango, the Depositories for the Koreana Woodblocks (Republic of Korea)» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 8 febrer 2019].
  16. «Korean Classics» (en anglès). Library of Congress. [Consulta: 8 febrer 2019].
  17. «Gutenberg Bible» (en anglès). British Library. Arxivat de l'original el 2016-10-25. [Consulta: 8 febrer 2019].
  18. Kim, 2012, p. 160.
  19. Kim, 2012, p. 167–168.
  20. Kim, 2012, p. 169.
  21. Ijeong-Wan; Hyosung Choi. 만만한 취업 한국사: 국내 주요 기업 입사대비 최단기 한국사 마스터북 (en coreà), 2015 editorial=박문각, p. 165. ISBN 978-9791170239 [Consulta: 8 febrer 2019]. 
  22. Tang-taek, Kim «고려말 이성계의 정적 // Els opositors polítics de Yi Sung-gye al Goryeo tardà» (en coreà). 한국중세사연구 // Revista d'història medieval coreana, Vol. 31, 2011, pàg. 407–445. Arxivat de l'original el 2022-04-03. ISSN: 1225-8970 [Consulta: 27 novembre 2021].(Resum en anglès)

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search