Guimbarda

Guimbarda

Tipus	lamel·lòfons de marc i instrument de corda
Classificació Hornbostel-Sachs	121.2
Mostra d'àudio

La guimbarda,^[1] també anomenada samsònia^[2] o, de manera impròpia, arpa de boca,^[3][4] és un instrument idiòfon i, segons la classificació de Sachs-Hornbostel, idiòfon pinçat. En la seva forma més comuna, consta d'un marc metàl·lic, amb forma oval o de lira, amb una llengüeta d'acer en el mig, tot i que en altres llocs com al sud-est asiàtic aquest arc sol ser de canya de bambú. Per a fer sonar una guimbarda es pinça amb els dits índex o polze la làmina que sobresurt del marc, tot utilitzant la boca com a ressonador i la cavitat bucal i la llengua per a la formació d'harmònics.

Els seus orígens són llunyans. A Europa ja es troba a l'època romana. El fet que formi part de l'activitat musical en moltes cultures d'arreu del planeta (Europa, Àsia, Oceania i Amèrica del sud ...) es pot considerar, amb tota probabilitat, una prova de la seva antiguitat. En alguns pobles el seu so s'associa al poder de la màgia i és usat en els ritus dels xamans.

Als Països Catalans tenim la samsònia que és una guimbarda feta de canya o de bambú.