Gulag

	; Camps del Gulag entre 1923 i 1961
	18.000.000 persones van passar pels camps del Gulag; 53 direccions de camps del Gulag (col·loquialment anomenats simplement "camps") i 423 colònies de treball a la Unió Soviètica el març de 1940; El consens temptatiu en la historiografia soviètica contemporània és que aproximadament 1.600.000 van morir a causa de la detenció als camps.;

Gulag (Pronunciació) (?·pàg.) (del rus ГУЛАГ: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́х лагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, «Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció»), era una institució penal de la Unió Soviètica.

Encara que literalment gulag és un acrònim per a denominar la Direcció General de Camps de Treball, amb el temps, i segons explica l'escriptora Anne Applebaum en el seu llibre Gulag: una història:

«

La paraula gulag ha acabat per denominar no tan sols l'administració dels camps de concentració sinó també el sistema soviètic de treballs forçats mateix, en totes les seves formes i varietats: camps de treball, de càstig, de criminals i polítics, de dones, de nens o de trànsit. Fins i tot s'ha anomenat gulag el sistema soviètic de repressió, l'aplec de procediments que els presoners van anomenar triturador de carn: les detencions, els interrogatoris, el transport en vehicles de bestiar, el treball forçós, la destrucció de famílies, els anys perduts a l'exili, les morts prematures i innecessàries.^[1]

»

Era la branca del servei de seguretat i la policia soviètica que dirigiria el sistema penal de camps de treballs forçosos, de presoners i de trànsit. Mentre aquests camps albergaven criminals de tota classe, el sistema gulag ha estas conegut principalment com un lloc per a presoners polítics i com un mecanisme de repressió contra l'oposició política a l'Estat soviètic. Encara que va empresonar milions de persones, el nom es va fer conegut a l'occident únicament després de la publicació en 1973 d'Arxipèlag Gulag, d'Aleksandr Soljenitsin, que va comparar els dispersos camps com una sèrie d'illes.

↑ Applebaum, Anne. «Gulag: A History Intro» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-07-03. [Consulta: 18 maig 2007].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Healey, Dan «Golfo Alexopoulos. Illness and Inhumanity in Stalin’s Gulag.» (en anglès). The American Historical Review, 123, 3, 01-06-2018, pàg. 1049–1051. DOI: 10.1093/ahr/123.3.1049. ISSN: 0002-8762.
↑ ^3,0 ^3,1 Wheatcroft, Stephen G. «Victims of Stalinism and the Soviet Secret Police: The Comparability and Reliability of the Archival Data-Not the Last Word» (en anglès). Europe-Asia Studies, 51, 2, 1999-03, pàg. 315–345. DOI: 10.1080/09668139999056. ISSN: 0966-8136.
↑ ^4,0 ^4,1 Rosefielde, Steven. Red Holocaust. Londres: Routledge, 2010. ISBN 978-0-203-86437-1.
↑ Getty, J. Arch; Rittersporn, Gabor T.; Zemskov, Viktor N. «Victims of the Soviet Penal System in the Pre-War Years: A First Approach on the Basis of Archival Evidence». The American Historical Review, 98, 4, 1993-10, pàg. 1017. DOI: 10.2307/2166597.
↑ Pohl, J. Otto. The Stalinist Penal System: A Statistical History of Soviet Repression and Terror, 1930-1953 (en anglès). McFarland, 1997, p. 131. ISBN 978-0-7864-0336-3.
↑ Alexopoulos, Golfo. Illness and inhumanity in Stalin's Gulag. New Haven: Yale University Press, 2017. ISBN 978-0-300-22753-6.
↑ Figes, Orlando. «Ученый: при Сталине погибло больше, чем в холокост» (en rus). BBC News, 23-10-2009.
↑ Ėrlikhman, Vadim; Эрлихман, Вадим. Poteri narodonaselenii︠a︡ v XX veke : spravochnik. Moskva: Russkai︠a︡ panorama, 2004. ISBN 5-93165-107-1.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

[1] Applebaum, Anne. «Gulag: A History Intro» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-07-03. [Consulta: 18 maig 2007].

[Healey-3] 2,0 ^2,1 ^2,2 Healey, Dan «Golfo Alexopoulos. Illness and Inhumanity in Stalin’s Gulag.» (en anglès). The American Historical Review, 123, 3, 01-06-2018, pàg. 1049–1051. DOI: 10.1093/ahr/123.3.1049. ISSN: 0002-8762.

[Wheatcroft1999-4] 3,0 ^3,1 Wheatcroft, Stephen G. «Victims of Stalinism and the Soviet Secret Police: The Comparability and Reliability of the Archival Data-Not the Last Word» (en anglès). Europe-Asia Studies, 51, 2, 1999-03, pàg. 315–345. DOI: 10.1080/09668139999056. ISSN: 0966-8136.

[Rosefielde7677-5] 4,0 ^4,1 Rosefielde, Steven. Red Holocaust. Londres: Routledge, 2010. ISBN 978-0-203-86437-1.

[GRZ-6] Getty, J. Arch; Rittersporn, Gabor T.; Zemskov, Viktor N. «Victims of the Soviet Penal System in the Pre-War Years: A First Approach on the Basis of Archival Evidence». The American Historical Review, 98, 4, 1993-10, pàg. 1017. DOI: 10.2307/2166597.

[pohl-7] Pohl, J. Otto. The Stalinist Penal System: A Statistical History of Soviet Repression and Terror, 1930-1953 (en anglès). McFarland, 1997, p. 131. ISBN 978-0-7864-0336-3.

[alexgula-8] Alexopoulos, Golfo. Illness and inhumanity in Stalin's Gulag. New Haven: Yale University Press, 2017. ISBN 978-0-300-22753-6.

[:1-9] Figes, Orlando. «Ученый: при Сталине погибло больше, чем в холокост» (en rus). BBC News, 23-10-2009.

[vadim-10] Ėrlikhman, Vadim; Эрлихман, Вадим. Poteri narodonaselenii︠a︡ v XX veke : spravochnik. Moskva: Russkai︠a︡ panorama, 2004. ISBN 5-93165-107-1.

[1]

[a]

[2]

[3]

[4]

[5]

[b]

Camps del Gulag entre 1923 i 1961^[a]
18.000.000 persones van passar pels camps del Gulag^[2]^[3]^[4] 53 direccions de camps del Gulag (col·loquialment anomenats simplement "camps") i 423 colònies de treball a la Unió Soviètica el març de 1940^[5] El consens temptatiu en la historiografia soviètica contemporània és que aproximadament 1.600.000^[b] van morir a causa de la detenció als camps.^[2]^[3]^[4]