Impresionismu

Impresionismu
movimientu artísticu, género artístico (es) Traducir, movimiento pictórico (es) Traducir y estilu artísticu
Impresionismu Posimpresionismu y Espresionismu
Cambiar los datos en Wikidata
Claude Monet, Impresión: soleil levant, 1872-1873 (París, Muséu Marmottan Monet). Cuadru al que debe'l so nome'l movimientu.

L'impresionismu ye un movimientu artísticu[1] definíu primeramente pa la pintura impresionista, a partir del comentariu despreciatible d'un críticu d'arte (Louis Leroy) ante'l cuadru Impresión, sol naciente de Claude Monet, generalizable a otros espuestos nel salón d'artistes independientes de París ente'l 15 d'abril y el 15 de mayu de 1874 (un grupu nel que taben Camille Pissarro, Edgar Degas, Pierre-Auguste Renoir, Paul Cézanne, Alfred Sisley y Berthe Morisot).

Anque l'axetivu «impresionista» aplicóse pa etiquetar productos d'otres artes, como la música (impresionismu musicalDebussy—) y la lliteratura (lliteratura del Impresionismuhermanos Goncourt—),[2] les sos particulares traces definitories (lluz, color, pincelada, plenairismo) facer de bien mala estensión, inclusive pa otres artes plástiques como la escultura (Rodin)[3] y l'arquiteutura;[4] talmente que suel dicise que l'Impresionismu en sentíu estrictu namái puede dase en pintura y quiciabes en fotografía (pictorialismo) y cine (cine impresionista francés o première avant-garde: Abel Gance, Jean Renoir —fíu del pintor impresionista Auguste Renoir—).[5]

El movimientu plásticu impresionista desenvolver a partir de la segunda metá del sieglu XIX n'Europa —principalmente en Francia— carauterizáu, a les traces, pol intentu d'afigurar la lluz (la impresión» visual) y l'intre, ensin reparar na identidá d'aquello que la proyeutaba. Esto ye, si los sos antecesores pintaben formes con identidá, los impresionistes pintaben el momentu de lluz, más allá de les formes que subyacen baxu este. Foi clave pal desenvolvimientu del arte posterior, al traviés del posimpresionismu y les vanguardies.

  1. Étienne Souriau, Voz "impresionismu" nel Diccionariu Akal d'estética, 1998, pg. 677 y ss. Guillermo Solana, L'Impresionismu: la visión orixinal : antoloxía de la crítica d'arte (1867-1895), Siruela, 1997. Maurice Seraltz, L'Impresionismu, ¿Qué sé?, 1992. Nathalia Brodskaya, Impresionismu, Parkstone, 2011.
  2. Estela Ocampo, L'impresionismu: pintura, lliteratura, música, 1981. "Impresionismu" nel Diccionariu Akal de Términos Lliterarios, 1990.
  3. Ana María Preckler, Historia del arte universal de los sieglos XIX y XX, vol. 1, p. 215 :"el Realismu va ser l'últimu movimientu escultóricu del sieglu XIX con estructures tradicionales. Nel postreru terciu de sieglu nun va haber un estilu definíu, sobresaliendo figures independientes, como Rosso o Rodin, que podríen enmarcase dientro d'una escultura impresionista, magar realmente l'Impresionismu puru namái puede dase en pintura. Esti autores de finales de sieglu van más allá, aportando a precursores avanzaos de la escultura contemporánea del sieglu XX."
  4. El uso bibilográfico de la espresión "arquiteutura impresionista" ye casi nulu, y la mayor parte de les vegaes dar pa indicar la so inesistencia.
  5. Bordwell, David. French Impressionist Cinema. New York: Arno Press, 1980. Abel, Richard. French Cinema: The First Wave 1915-1929. New Jersey: Princeton University Press, 1984. Fuentes citaes en en:French Impressionist Cinema.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search