Mani

Per a altres significats, vegeu «Mani (desambiguació)».

Mani

Biografia
Naixement	c. 14 abril 216 Ctesifont (Imperi Part)
Mort	2 març 274 (57 anys) Gundixapur (Imperi Sassànida)
Causa de mort	escorxament, suposadament
Altres noms	En persa: مانی, en siríac: ܡܐܢܝ, potser provinent del sànscrit maṇi, "joia") També se'l va anomenar Mani Hayya ("Mani el Vivent"), que en grec antic va esdevenir manikhaĩos, d'on procedeix el mot "maniqueu".
Religió	Maniqueisme
Activitat
Ocupació	teòleg, líder religiós, filòsof, profeta, escriptor, poeta
Altres
Condemnat per	heretgia

Mani (circa l'any 216 a Mardinu, al nord de Babilònia - 277, Gundixapur, Imperi Sassànida) va ser un profeta i predicador de l'antiga Pèrsia d'origen part, fundador del maniqueisme.^[1] La seva doctrina gnòstica i sincrètica (barreja dels ensenyaments cristià, mazdeista i budista), va assolir una gran difusió, encara que avui dia s'hagi extingit. I encara que els seus escrits s'han perdut, el seu ensenyament s'ha conservat parcialment en manuscrits coptes procedents d'Egipte i en texts més tardans del maniqueisme que es va desenvolupar posteriorment a la Xina. Els uigurs la van adoptar com a religió pròpia després de l'any 762. Els musulmans els anomenen Mananiyya, i al mateix Mani li donen el nom de Mani ibn Fatik o Fattik.^[2]