Mochica

Mochica
Tipus	cultura arqueològica, estil, cultura i civilització
Període	Amèrica precolombina i neolític
Geografia
Estat	Perú
Inici	1 dC
Fi	dècada del 700
Mapa de distribució

La cultura moche (de vegades anomenada mochica) és una civilització precolombina que s'estengué al llarg de la costa nord peruana, entre els anys 100 i 700 (segles II i VII d. C.). Va ser contemporània de la cultura del Nazca que ocupava la costa sud peruana, situant-se cronològicament entre l'era Chavín (horitzó antic) i l'era Chimú. Aquesta va fer grans obres com canals de reg i preses, la qual cosa els va permetre ampliar la seva frontera agrícola.

Per a la cultura mochica la matèria primera va ser l'adobe. Van construir complexos religiosos-administratius conformats per palaus i temples o huaques de caràcter monumental, les quals els recobrien de grans murals en alt i baix relleu, pintats amb colors extrets de la natura, on van plasmar els seus déus, mites, llegendes i tota la seva cosmovisió cultural. Les construccions més notables són les anomenades Huaques del Sol i de la Lluna, a la vall de Moche.

Van conèixer moltes tècniques per treballar l'or (laminat, martellejat, filat, etc.), la qual cosa els va permetre fabricar vestits, emblemes, ornaments i tota la seva parafernàlia ritual.

Són considerats els ceramistes de l'antic Perú, gràcies al seu treball que van realitzar als seus tallers de ceràmica. Hi van representar, tant de manera escultòrica com pictòrica, divinitats, homes, animals i escenes significatives referides a temes cerimonials i mites que reflectien la seva concepció del món. D'aquest art sobresurten els buits retrats i els buits eròtics.

Van ser navegants: van construir cavallets de totora, els que feien més petits per a la pesca i més grans per als seus viatges fins a les costes equatorials, des d'on portaven petxines de Spondylus, sagrada per als moches, i en general, per a la resta de cultures costaneres de l'Antic Perú.

Políticament, les societats moches ―de forta segmentació en classes socials― s'organitzaven en regnes o senyorius confederats. S'ha pogut conèixer més sobre aquesta cultura gràcies al descobriment d'algunes tombes intactes dels seus governants o senyors, com la del Senyor de Sipà i la Dama de Cao.