Neopragmatisme

El neopragmatisme, de vegades anomenat pragmatisme post-Deweyà,^[1] pragmatisme lingüístic,^[2] o pragmatisme analític,^[3] és la tradició filosòfica que dedueix que el significat de les paraules és el resultat de com s'utilitzen, més que dels objectes que representen.

El Blackwell Dictionary of Western Philosophy (Diccionari de filosofia occidental Blackwell) (2004) defineix el "neopragmatisme" com "una versió postmoderna del pragmatisme desenvolupada pel filòsof nord-americà Richard Rorty que s'inspira en autors com John Dewey, Martin Heidegger, Wilfrid Sellars, WVO Quine i Jacques Derrida". És un terme contemporani per a una filosofia que reintrodueix molts conceptes des del pragmatisme. No obstant, mentre que el pragmatisme tradicional se centra en l'experiència, Rorty se centra en el llenguatge. El jo és considerat com una "xarxa sense centre de creences i desitjos". Repudia les nocions de veritat universal, fundacionalisme epistemològic, representacionalisme i objectivitat epistèmica. És un enfocament nominalista que nega que la realitat i les entitats lingüístiques tinguin implicacions ontològiques substantives. Nega també que la matèria de les ciències humanes es pugui estudiar de la mateixa manera que estudiem les ciències naturals.^[4]

Els neopragmàtics, especialment Rorty i Putnam, fonamenten el seu pensament en les idees de pragmàtics clàssics com Charles Sanders Peirce, William James i John Dewey.

Putnam, a Words and Life (Paraules i vida) (1994) enumera les idees de la tradició pragmatista, que els pragmàtics més nous troben més convincents. Parafrasejant Putnam:

Escepticisme complet: la noció que una creença en l'escepticisme filosòfic requereix tanta justificació com altres creences;
Fal·libilisme: la visió que no hi ha garanties metafísiques contra la necessitat de revisar una creença.
Antidualisme sobre "fets" i "valors".
Que la pràctica, ben interpretada, és primordial en filosofia (WL 152).

El neopragmatisme es distingeix del pragmatisme clàssic de James, Dewey, Peirce i Mead, principalment per la influència del gir lingüístic en la filosofia que es va produir a principis i mitjans del segle XX. El gir lingüístic de la filosofia va reduir el parlar de la ment, les idees i el món al llenguatge i al món. Els filòsofs van deixar de parlar de les idees o conceptes que es poden tenir presents a la ment i van començar a parlar del "llenguatge mental" i dels termes utilitzats per emprar aquests conceptes.

↑ Pragmatism – Internet Encyclopedia of Philosophy
↑ Elias Khalil (ed.), Dewey, Pragmatism and Economic Methodology, Routledge, 2004, p. 73.
↑ Dominique Kuenzle, Refurbishing Epistemology: A Meta-Epistemological Framework, Walter de Gruyter, 2017, p. 52.
↑ Bunnin & Yu, The Blackwell Dictionary of Western Philosophy, 2007, p. 467.

[IEP-1] Pragmatism – Internet Encyclopedia of Philosophy

[2] Elias Khalil (ed.), Dewey, Pragmatism and Economic Methodology, Routledge, 2004, p. 73.

[3] Dominique Kuenzle, Refurbishing Epistemology: A Meta-Epistemological Framework, Walter de Gruyter, 2017, p. 52.

[4] Bunnin & Yu, The Blackwell Dictionary of Western Philosophy, 2007, p. 467.

[1]

[2]

[3]

[4]